Ubicació de Can Casades, Can Lleonart i la Casa Partida
En aquest segon capítol sobre Santa Fe del Montseny deixem enrere Can Casades i Les Sequoies i a través dels camins ens endinsem a la vall per conèixer què és Can Lleonart i la Casa Partida. A més a més, veureu el projecte d’un ferrocarril de cremallera a Santa Fe del Montseny que no es va arribar a construir mai.
Can Lleonart
Can Lleonart és una masia construïda als voltants de 1900 situada en un gran jardí tancat amb mur de reixa dins de la propia vall de Santa Fe del Montseny. Aquí hi podem trobar arbres diversos com til·lers, avets, acàcies, freixes…
Martí Boada, ambientòleg i gran coneixedor del massís del Montseny, l’any 1978 va posar en marxa “l’Escola de Natura” a Can Lleonart, convertint-se en el primer equipament d’educació ambiental del país després de molts esforços.
Aquest canvi d’ús, va produïr algunes disfuncions a la masia com, per exemple, el tancament de les finestres del primer pis amb porticons fixes o la infrautilització de la galeria.
Can Lleonart
La Casa Partida o Torre Montcel
La Casa Partida o Torre Montcel, situada en un bosc de faig, és molt peculiar i està una mica més amunt que Can Lleonart.
La construcció d’aquesta casa, entre el 1910 i el 1920, forma part d’un projecte d’edificació de dues cases adossades que finalment no es va dur a terme. Tot i així, els fonaments i murs baixos de la casa contigua estan construïts i encara es poden veure a dia d’avui.
La Casa Partida o Torre Montcel
Projecte d’un ferrocarril de cremallera
Per facilitar l’accés Santa Fe del Montseny, ja que només existien camins de carro, i obrir la muntanya a aquells que la volguessin gaudir, l’enginyer Pere Pagès va confeccionar l’any 1925 un projecte d’un ferrocarril de cremallera que arribés fins la vall.
Aquest projecte tenia la finalitat de resoldre el difícil problema d’accés a la Vall de Santa Fe que la Mancomunitat de Catalunya tenia pendent de solucionar.
El ferrocarril sortiria de l’estació tren de Gualba i arribaria fins a Santa Fe (que es considerava el centre de les activitats que es tenien previstes a la muntanya), seguint una línia recta per tal d’escurçar el trajecte. Com que el traçat era (i és) abrupte, dret i rocallós, la pujada es faria amb cremallera, amb l’obligació de perforar quatre túnels i construir quatre ponts d’obra (el que feia molt cara la seva construcció). L’estació de Santa Fe del Montseny es trobaria al costat de la capella i de l’hotel amb la idea de prolongar la línea fins al Turó de l’Home en un futur.
Plànol del projecte de ferrocarril de Gualba fins a Santa Fe del Montseny (extret de: Monografies del Montseny, nº 11, pág. 166).
Cap al 1930, el Consell va jutjar desmesurats molts dels projectes presentats per promocionar el Montseny (com hotels de mil llits, un sanatori sobre dimensionat, telefèrics, funiculars….), deixant-los en l’oblit juntament amb la construcció del ferrocarril de Pere Pagès. Tot i així, la meta més assolible i realista seguia sent el fet de millorar l’accés a Santa Fe del Montseny, i l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí també va presentar un projecte. Aquest consistia en un funicular que sortia de Gualba de Dalt fins al pont de després del túnel de l’actual carretera. Des d’aquí, una carretera acabaria de completar el recorregut fins a Santa Fe.
Amb aquests dos projectes en mà, el Patronat del Montseny els va desestimar i va decidir continuar la carretera que acabava a Campins fent-la pujar pel vessant sud que completaria l’accés a la vall. Aquesta és la que actualment continua cap a Sant Marçal (6km) i el Coll de Gomara (7km), sobre Viladrau, on enllaça la carretera de Vic a Arbúcies.
Aleshores us pregunto…Creieu que va fer bé el Patronat desestimant el projecte i construint la carretera actual? O creieu que realment era molt difícil i car construir-lo? I si ara tinguéssim una solució mixta ferrocarril-carretera com a Montserrat? Doneu la vostra opinió!!
Documentació: Monografies del Montseny, nº 5 i nº 11.
Món Montseny 
10 Mai, 2014 a les 10:44 am
Interessant article. Segons el meu parer considero que el Patronat sí que va fer bé desestimant el projecte. Està clar que seria molt maco tenir un ferrocarril de cremallera al Montseny però en realitat només seria per beneficiar els turistes. I la carretera s’hagués construït igualment així que per l’impacte ambiental, econòmic i social a la zona, per mi, és molt millor que no s’hagi construït.
Però clar, creus que amb el ferrocarril pujarien menys cotxes o la freqüentació a Santa Fe seria la mateixa? És a dir, hi hauria menys contaminació gràcies al ferrocarril?
Jo opto per projectes que beneficiin els que viuen prop del Montseny, que són els que realment interaccionen amb ell… i està clar que en aquella època un ferrocarril era una atracció pels de fora.
13 Mai, 2014 a les 8:23 pm
Sí, en aquella època es volia obrir el Montseny de la manera que fós…i es va aconseguir, perquè des d’aquella època el turisme va anar en augment i les activitats dels habitants del Montseny van anar dismiuïnt poc a poc..
Com tu dius, la carretera s’hagués construït igualment… i el ferrocarril no elimina els cotxes.
12 Mai, 2014 a les 8:49 am
Crec que la qüestió clau és si el parc natural ha d’estar tancat als forasters i només obert als que vieun allà tradicionalment, o no. Caldria preguntar a aquests si viuen millor amb turisme o sense. El ferocarril és un mitjà de comunicació poc contaminant. El cotxe contamina més i permet aturar-se allà on vols i penetrar per qualsevol camí. Si la resposta fós “sí” al turisme, preferixo el ferrocarril
13 Mai, 2014 a les 8:29 pm
Un Parc Natural no té perquè estar tancat als de fora.. sempre hi quant hi hagi una educació ambiental al darrera i els que viuen prop del parc col·laborin amb la natura i treballin per ella.
El turisme és un “sí” sempre i considero que, ben fet i sense excés, tot es pot barrejar.
14 Mai, 2014 a les 11:29 am
A mi sí m’hagués agradat un petit trenet que pugés per la muntanya fins a Santa Fe, seria com a Montserrat. Potser així no hi hauria tanta afluència de cotxes en època de bolets i en època de neu.
14 Mai, 2014 a les 4:43 pm
Per la carretera no van únicament cotxes: motos tot terreny, quads…fins i tot tenim una llei d’accés al medi per impedir l’entrada al bosc, creuar lleres, etc amb aquests vehicles, que en mans de gent poc curosa amb el medi produeixen terribles efectes sobre flora i fauna i emeten gasos a l’atmosfera. A més a més són impossibles de controlar. Amb un trenet, cap problema d’aquests
Retroenllaç: Santa Fe – Turó d’Home – Les Agudes | Grup Excursionista Parc Torre-roja