Món Montseny

Des del Montseny al món


1 comentari

La transformació de Santa Fe del Montseny (IV): l’hotel, l’Estanyol i l’embassament

Un cop descobert l’origen de l’Ermita de Santa Fe, avancem fins a principis del segle XX per conèixer la transformació final i la projecció turística que se li va donar a la vall de Santa Fe amb la construcció de l’Hotel i, com a conseqüència, de l’embassament.

A l’arribar a Santa Fe, deixem a la nostra esquerra Can Casades i baixem fins l’edifici de l’Hotel, que queda a la nostra dreta.

Aquí comencen els inicis de la transformació, que es deuen al canvi de propietat que va patir la vall de Santa Fe cap a finals del segle XIX, on els nous propietaris van ser “Els Montaner”, coneguts per ser els creadors de l’editorial Montaner i Simon.

A partir del 1912 es va començar la construcció de l’hotel i la transformació de la capella. Ramon de Berenguer va encarregar la construcció de l’hotel de Santa Fe al jove arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.

Arquitectònicament es volia un hotel petit i fantasiós, amb forma de castell i amb torres, castellets i merlets de pedra, de tipus neomedieval, que casaven molt amb l’època del modernisme. I es va aconseguir.

L’hotel té una forma de “L”, amb murs de granit treballats, de dos colors, gris i rosat. La part més antiga, corresponent a la primera fase de les obres, és la que es troba adossada a la capella. Aquesta, presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab on hi podem trobar algunes gàrgoles. Aquesta part, és molt més senzilla que la resta de l’edifici, amb l’objectiu de no desentonar amb la capella.

L’accés a l’hotel, a través d’una graonada i d’un porxo, està situada al racó on s’ajunten les dues parts de l’edifici. A la façana, destaquen torres cilíndriques, gàrgoles, finestrals d’arc apuntat, torratxes,  arcs campanells o mansardes.

100_2538

Entrada a l’Hotel

100_2537

Detall façana lateral de l’Hotel

L’objectiu era construir un hotel de luxe i, com que en aquella època a Santa Fe del Montseny encara no hi havia electricitat, es va aprofitar per encarregar la construcció d’una presa a la riera de Gualba, anomenada l’Estanyol, amb la finalitat de generar energia elèctrica . Aquesta es trobava al darrera de l’hotel i, tot i que actualment està en desús i totalment abandonada, encara es poden veure les restes d e la presa seguint el camí que condueix des del nucli històric de la vall fins a l’embassament.

DSC07231

Restes actuals de la presa de l’Estanyol

L’arquitecte de l’Estanyol havia de ser l’abans esmentat Domènech i Montaner, molt famós en aquella època que casualment era el cosí de Ramón Montaner (propietari de Santa Fe en aquells temps). Finalment, va ser Pere Domènech i Pou qui va realitzar l’Estanyol, integrant un llac a l’entorn natural amb una presa de granit extret de la mateixa vall.

Ràpidament, l’Estanyol va ser insuficient i del 1920 fins el 1935 es va construir una segona presa una mica més avall que l’Estanyol, també a la riera de Gualba.

 

Aquest cop, però, va ser un pantà molt més gran batejat amb el nom d’Embassament de Santa Fe, que encara avui genera energia elèctrica en tres centrals que aprofiten el gran pendent de la riera de Gualba i abasteix al municipi de Gualba.

100_2567

Embassament de Santa Fe del Montseny

Un element curiós a destacar del marge esquerre del Pantà és La Fabriqueta. Aquesta, actualment restaurada, antigament funcionava com a centraleta elèctrica que produïa electricitat per a l’hostal de Santa Fe.

DSC07238

Edifici de La Fabriqueta

DSC07239

Edifici de La Fabriqueta

El material utilitzat per construir l’hotel i la presa, va ser granit extret de la mateixa vall.

 


1 comentari

Santa Fe del Montseny (III): l’Ermita de Santa Fe

Al segle XIII, al paratge de Santa Fe del Montseny només hi havia una ermita.

Avui a Món Montseny coneixerem els orígens d’aquesta ermita, ara una mica oblidada i amagada per trobar-se unida a l’hotel. Tot i així, juga un paper molt important, per ésser el centre històric de la zona i per donar nom a la vall.

Façana de l’Ermita de Santa Fe

L’ermita de Santa Fe del Montseny és d’origen romànic tot i que ha estat ampliada i restaurada en nombroses ocasions. En l’edificació actual no s’aprecien restes característiques de l’època romànica o gòtica. Només a la façana, sobre el portal d’entrada, hi ha una pedra rodona amb un emblema religiós esculpit (un animal amb una creu) que sembla una antiga clau de volta d’època gòtica reaprofitada i que correspondria a una restauració del segle XVI.

Detall façana de l’Ermita de Santa Fe

La resta de l’edifici sembla refet el segle XVII o XVIII i té la disposició de les capelles d’època barroca, sense elements decoratius especials. El seu interior consta d’una nau, amb una capella lateral i cor, tot molt retocat i restaurat diferents vegades. Aquesta capella, té un accés directe per la part esquerra a l’interior de l’hotel.

En quant a la seva façana, actualment força descuidada i deteriorada, guarda l’encant de les velles capelles rurals amb un campanar d’espadanya i dues finestres baixes des de les que es pot veure el seu interior. Al lateral dret de la façana, encara es poden observar les restes les restes d’un antic rellotge de sol, malauradament molt deteriorat.

Els seus orígens

De tota la bibliografia que he consultat per conèixer millor els orígens de l’ermita, les Monografies del Montseny han resultat ser les més interessants.

La data exacta de la construcció es desconeix, però consta que l’any 1231 ja existia, quan Pere de Santaeugènia  va deixar en herència a l’ermita un sester de blat. Pere era qui tenia el govern i la jurisdicció del Castell de les Agudes (a aquest castell que es menciona a les llegendes més endavant l’hi dedicaré un article) i per aquest motiu no hi ha dubte que la Sancta Fidey, que esmenta al seu testament, és la del Montseny.

Més tard, l’any 1271, la capella torna a ser esmentada en un document, en el que es pot llegir que prop de l’ermita hi havia un petit monestir o comunitat de deo-donats, anomenat orde dels ermitans de Santa Fe, que va subsistir una o dues generacions. L’ermita es torna a mencionar a començaments del segle XIV,  on està documentada la presència d’un únic ermità anomenat Arnau Citerol (fill de Sant Celoni).

Durant aquest mateix segle, només està documentada la presència d’un ermità, que vivia allà amb la seva dona i que cuidava la capella. Acostumaven a anar amb hàbit i la gent els deia Fra.

A finals del XIX l’ermita va perdre els seus drets quan, en vendre’s per última vegada la propietat de Santa Fe, els nous propietaris (els Montaner), la van inscriure com a domini seu. Els esforços que van fer els rectors de Fogars de Montclús per recuperar-ne el domini, no van servir de res.

Aleshores, al 1914, coincidint amb la inauguració del nou hotel adossat a l’ermita (objecte del meu proper article), un picapedrer va restaurar la façana de l’ermita i va gravar la data de 1201 sobre el llindar, sent probablement la seva data de construcció.

Fins a inicis del segle passat l’ermita de Santa Fe era considerada un santuari montsenyenc, visitat pels devots i pels excursionistes.

La santa titular

Santa Fe, segons una llegenda, era una jove donzella de la ciutat d’Agen (Gascunya francesa) que per resistir les insinuacions a pecar i a abjurar del cristianisme va ser torturada a la foguera i més tard degollada. La tradició relata que això va succeir un 6 d’octubre d’un dels primers anys del segle IV (306-308) i per això se celebra aquest dia la seva festivitat.

El seu culte va ser molt popular a l’edat mitjana a tot el domini carolingi i d’allà va passar cap a Catalunya. A Catalunya hi ha vint-i-sis esglésies que estan dedicades a aquesta santa.


7 comentaris

Santa Fe del Montseny (II): Can Lleonart, la Casa Partida i un ferrocarril

Ubicació de Can Casades, Can Lleonart i la Casa Partida

En aquest segon capítol sobre Santa Fe del Montseny deixem enrere Can Casades i Les Sequoies i a través dels camins ens endinsem a la vall per conèixer què és Can Lleonart i la Casa Partida. A més a més, veureu el projecte d’un ferrocarril de cremallera a Santa Fe del Montseny que no es va arribar a construir mai.

Can Lleonart

Can Lleonart és una masia construïda als voltants de 1900 situada en un gran jardí tancat amb mur de reixa dins de la propia vall de Santa Fe del Montseny. Aquí hi podem trobar arbres diversos com til·lers, avets, acàcies, freixes…

Martí Boada, ambientòleg i gran coneixedor del massís del Montseny, l’any 1978 va posar en marxa “l’Escola de Natura” a Can Lleonart, convertint-se en el primer equipament d’educació ambiental del país després de molts esforços.

Aquest canvi d’ús, va produïr algunes disfuncions a la masia com, per exemple, el tancament de les finestres del primer pis amb porticons fixes o la infrautilització de la galeria.

Can Lleonart

Can Lleonart

La Casa Partida o Torre Montcel

La Casa Partida o Torre Montcel, situada en un bosc de faig, és molt peculiar i està una mica més amunt que Can Lleonart.

La construcció d’aquesta casa, entre el 1910 i el 1920, forma part d’un projecte d’edificació de dues cases adossades que finalment no es va dur a terme. Tot i així, els fonaments i murs baixos de la casa contigua estan construïts i encara es poden veure a dia d’avui.

La Casa Partida o Torre Montcel

Projecte d’un ferrocarril de cremallera

Per facilitar l’accés Santa Fe del Montseny, ja que només existien camins de carro, i obrir la muntanya a aquells que la volguessin gaudir, l’enginyer Pere Pagès va confeccionar l’any 1925 un projecte d’un ferrocarril de cremallera que arribés fins la vall.

Aquest projecte tenia la finalitat de resoldre el difícil problema d’accés a la Vall de Santa Fe que la Mancomunitat de Catalunya tenia pendent de solucionar.

El ferrocarril sortiria de l’estació tren de Gualba i arribaria fins a Santa Fe (que es considerava el centre de les activitats que es tenien previstes a la muntanya), seguint una línia recta per tal d’escurçar el trajecte. Com que el traçat era (i és) abrupte, dret i rocallós, la pujada es faria amb cremallera, amb l’obligació de perforar quatre túnels i construir quatre ponts d’obra (el que feia molt cara la seva construcció). L’estació de Santa Fe del Montseny es trobaria al costat de la capella i de l’hotel amb la idea de prolongar la línea fins al Turó de l’Home en un futur.

Mapa ferrocarril

Plànol del projecte de ferrocarril de Gualba fins a Santa Fe del Montseny (extret de: Monografies del Montseny, nº 11, pág. 166).

Cap al 1930, el Consell va jutjar desmesurats molts dels projectes presentats per promocionar el Montseny (com hotels de mil llits, un sanatori sobre dimensionat, telefèrics, funiculars….), deixant-los en l’oblit juntament amb la construcció del ferrocarril de Pere Pagès. Tot i així, la meta més assolible i realista seguia sent el fet de millorar l’accés a Santa Fe del Montseny, i l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí també va presentar un projecte. Aquest consistia en un funicular que sortia de Gualba de Dalt fins al pont de després del túnel de l’actual carretera. Des d’aquí, una carretera acabaria de completar el recorregut fins a Santa Fe.

Amb aquests dos projectes en mà, el Patronat del Montseny els va desestimar i va decidir continuar la carretera que acabava a Campins fent-la pujar pel vessant sud que completaria l’accés a la vall.  Aquesta és la que actualment continua cap a Sant Marçal (6km) i el Coll de Gomara (7km), sobre Viladrau, on enllaça la carretera de Vic a Arbúcies.

Aleshores us pregunto…Creieu que va fer bé el Patronat desestimant el projecte i construint la carretera actual? O creieu que realment era molt difícil i car construir-lo? I si ara tinguéssim una solució mixta ferrocarril-carretera com a Montserrat? Doneu la vostra opinió!!

Documentació: Monografies del Montseny, nº 5 i nº 11.


3 comentaris

Santa Fe del Montseny (I): Can Casades i Les Sequoies

Avui a Món Montseny descobrim un dels indrets més curiosos del Parc Natural del Montseny que no us podeu perdre: la Vall de Santa Fe del Montseny.

Santa Fe del Montseny, a una altitud mitjana de 1.100 metres, és un lloc especial i diferent. La sensació agradable al entrar a la Vall t’obliga a tornar-hi un i un altre cop , on les fagedes i els aires purs fan que cada petjada sigui una nova sensació.

Concentració de visitants durant el cap de setmana

Al Parc Natural del Montseny, les activitats es concentren al nord i al centre, en forma de «T», i es localitzen principalment al voltant de les carreteres. Els estudis reflecteixen que Santa Fe és el punt amb més demanda social i com a conseqüència, amb la més alta concentració d’impactes ambientals (amb la conseqüent pertorbació de la fauna i degradació de la flora). Els principals punts d’atracció són la Guardiola, el nucli de Santa Fe, el pantà de Santa Fe i la font de Passavets.

La vall de Santa Fe pertany majoritàriament al municipi de Fogars de Montclús, tot i que la part nord es troba a Arbúcies. Configuren aquesta vall les crestes de les Agudes, el Turó de l’Home i els cims que de Puig Sesolles van cap el Turó Gros, Montllobar, el Castellar i baixen al Collet de Santa Elena, seguint una direcció NW-SW.

La longitud de la vall és d’uns tres quilòmetres i l’amplada màxima no arriba als dos quilòmetres a l’indret de la capella i hotel. Aquí destaquen l’hotel i la residència de l’Avet Blau, la casa de Can Casades, la casa de Can Lleonart (Escola de la Natura des del 1981) i la Casa Partida.

Can Casades

L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores (S. Sánchez; M. Boada, 2007).

Can Casades des de 1988 s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca.

Façana de Can Casades

Les Sequoies de Can Casades

Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Per aquestes dates se suposa que les Sequoies ja estaven creixent però encara eren força petites i a les fotografies antigues no s’acaba de distingir bé.

Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits, perquè la seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu.

Les sequoies americanes són autòctones del sud del parc de Yosemite i de Sequoia National Park. Als EEUU trobem el General Sherman, l’ésser viu més gros del món, més que qualsevol altre arbre o que qualsevol altre animal –incloent-hi pops i balenes.

Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis.

Les tres sequoies de Can Casades