Un cop descobert l’origen de l’Ermita de Santa Fe, avancem fins a principis del segle XX per conèixer la transformació final i la projecció turística que se li va donar a la vall de Santa Fe amb la construcció de l’Hotel i, com a conseqüència, de l’embassament.
A l’arribar a Santa Fe, deixem a la nostra esquerra Can Casades i baixem fins l’edifici de l’Hotel, que queda a la nostra dreta.
Aquí comencen els inicis de la transformació, que es deuen al canvi de propietat que va patir la vall de Santa Fe cap a finals del segle XIX, on els nous propietaris van ser “Els Montaner”, coneguts per ser els creadors de l’editorial Montaner i Simon.
A partir del 1912 es va començar la construcció de l’hotel i la transformació de la capella. Ramon de Berenguer va encarregar la construcció de l’hotel de Santa Fe al jove arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.
Arquitectònicament es volia un hotel petit i fantasiós, amb forma de castell i amb torres, castellets i merlets de pedra, de tipus neomedieval, que casaven molt amb l’època del modernisme. I es va aconseguir.
L’hotel té una forma de “L”, amb murs de granit treballats, de dos colors, gris i rosat. La part més antiga, corresponent a la primera fase de les obres, és la que es troba adossada a la capella. Aquesta, presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab on hi podem trobar algunes gàrgoles. Aquesta part, és molt més senzilla que la resta de l’edifici, amb l’objectiu de no desentonar amb la capella.
L’accés a l’hotel, a través d’una graonada i d’un porxo, està situada al racó on s’ajunten les dues parts de l’edifici. A la façana, destaquen torres cilíndriques, gàrgoles, finestrals d’arc apuntat, torratxes, arcs campanells o mansardes.
Entrada a l’Hotel
Detall façana lateral de l’Hotel
L’objectiu era construir un hotel de luxe i, com que en aquella època a Santa Fe del Montseny encara no hi havia electricitat, es va aprofitar per encarregar la construcció d’una presa a la riera de Gualba, anomenada l’Estanyol, amb la finalitat de generar energia elèctrica . Aquesta es trobava al darrera de l’hotel i, tot i que actualment està en desús i totalment abandonada, encara es poden veure les restes d e la presa seguint el camí que condueix des del nucli històric de la vall fins a l’embassament.
Restes actuals de la presa de l’Estanyol
L’arquitecte de l’Estanyol havia de ser l’abans esmentat Domènech i Montaner, molt famós en aquella època que casualment era el cosí de Ramón Montaner (propietari de Santa Fe en aquells temps). Finalment, va ser Pere Domènech i Pou qui va realitzar l’Estanyol, integrant un llac a l’entorn natural amb una presa de granit extret de la mateixa vall.
Ràpidament, l’Estanyol va ser insuficient i del 1920 fins el 1935 es va construir una segona presa una mica més avall que l’Estanyol, també a la riera de Gualba.
Aquest cop, però, va ser un pantà molt més gran batejat amb el nom d’Embassament de Santa Fe, que encara avui genera energia elèctrica en tres centrals que aprofiten el gran pendent de la riera de Gualba i abasteix al municipi de Gualba.
Embassament de Santa Fe del Montseny
Un element curiós a destacar del marge esquerre del Pantà és La Fabriqueta. Aquesta, actualment restaurada, antigament funcionava com a centraleta elèctrica que produïa electricitat per a l’hostal de Santa Fe.
Edifici de La Fabriqueta
Edifici de La Fabriqueta
El material utilitzat per construir l’hotel i la presa, va ser granit extret de la mateixa vall.
Món Montseny 