Món Montseny

Des del Montseny al món


2 comentaris

Per què Montseny?

Els que som del Montseny sabem que és un lloc especial  i la veritat és que els romans ja la consideraven una muntanya peculiar per anomenar-la tan descriptivament.

L’origen prové del llatí Mons Signi – muntanya del senyal – i ja es troba anomenada en un diploma de l’any 878.

A 1.706 metres d’alçada, el Montseny servia de guia als navegants romans per determinar la posició exacte en la que es trobaven, ja que gràcies a la seva majestuositat es divisa des de gran part de la geografia catalana.

Mons Signi també fa referència a un bloc muntanyós visible des de molts punts, amb un perfil marcat i característic enlairat a la Serralada Prelitoral Catalana entre les comarques de La Selva, Osona i Vallès Oriental.

El Montseny, la muntanya del senyal

El Montseny, la muntanya del senyal


1 comentari

La seducció de la natura

Recuperant el concepte mencionat en l’anterior article d’enamorament del lloc o efecte topofilia que produeix el Montseny, us proposo donar un tomb per la literatura catalana per entendre i contextualitzar millor aquest sentiment.

Per començar, podríem dir que té una semblança amb el concepte de “morriña” que utilitzen els gallecs per referir-se a la nostàlgia. Coneguts escriptors, com ara Rosalía de Castro, el mencionen repetides vegades en les seves obres de manera que és inevitable comparar-ho amb el que sentim vers el Montseny.

A mesura que passen els anys, tots els montsenyencs i montsenyenques acabem desenvolupant sentiments d’enyorança, d’estima i d’identificació cap a la muntanya, perquè volguem o no esdevé un component de la pròpia vida.

Doncs bé, si recorrem el passat de la nostra literatura, ens adonarem que aquesta muntanya ha estat font inspiradora de reconeguts poetes i escriptors catalans. El massís captivava i captiva la seva sensibilitat, i això provoca la necessitat d’escriure versos, poemes sencers o prosa dedicats al Montseny. Es pot deduir que sentien aquesta atracció cap al Montseny, citant en cada cas la seva omnipresència, grandesa, vegetació, paisatges, records…

Guerau de Liost (Jaume Bofill, 1878-1933) batejà el Montseny com “Muntanya d’Ametistes” i li donà aquest títol a la seva obra més destacada, publicada el 1908, on rendeix culte al massís a la vegada que fa d’ell la seva font inspiradora. Jacint Verdaguer (1845-1902) també dedicà un llibre a la muntanya titulat “Aires del Montseny” on predominen els records íntims amb un punt de nostàlgia i gran delicadesa.

Aquí us deixo un tast d’aquests textos i poemes que descriuen el massís des de múltiples perspectives i el que hom sent amb la seva presència.

… i en el fons, dominant el quadre, apareguent per damunt de turons, cimals i muntanyes, el Montseny, amb tota sa majestat…

                                                                                              Víctor Balaguer (juliol 1892)

Tot dardant pel Montseny, el barceloní ha après a estimar la natura, i , de retruc, la terra pairal.

                                               Joan Santamaria

El Montseny, muntanya colossal, monstruós gegant de dos caps…

                                                               Antoni Massó, Fundador de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (1879)

“De tant de temps que no et sentia

veu, veueta del Montseny,

gairebé no et coneixia”.

                                                                                                             Per la Lola”(fragment), de Joan Maragall

…La catedral montsenyenca és el palau santíssim de la claror…

                                                                                              Antoni Pladevall (1989)

…Déu te guard, vianant! Que t’imposi el Montseny una mica d’amor i una mica de seny…

                                                                              Font de Sant Marçal” (fragment), de Guerau de Liost

“La música dels astres i harmonia,

dels clavells i les roses lo perfum;

de la serena nit l’argenteria,

del trenc de l’arbre el brollador de llum”.

                                               Des del Montseny(fragment), de Jacint Verdaguer

 

“Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

i al mig del mar immens, la mallorquina nau”.

                                                                                                                             Bonaventura Carles Aribau (fragment)

Montseny, boscos, matinades, capvespres amb cants de rossinyols, passeigs per laberints d’alzines amb el meu gos estimat. Caminar, peus, sabates, bastó. Nits de boira, nits d’estrelles, nits d’ira, nits dialogant amb els companys, fent projectes, nits sentint música, nits d’amor…

Memòria personal. Fragment per a una autobiografía (fragment), d’Antoni Tàpies

L’home, en endinsar-se en les ondulacions del paisatge, respira la pau, es retroba ell mateix i se sent més home i com formant part de la topografia que trepitja.

El Montseny (fragment), de Mossèn Pere Ribot (1975)

El Montseny hi ofereix el seu aspecte més grandiós i alhora el menys abrupte; la seva mola s’alça des dels dos-cents metres fins als vuit-cents d’una sola embranzida, sense replans ni excrescències que en dissimulin la majestat. És una muntanya neta, definida. La seva silueta, que he contemplat durant tantes hores del dia i tantes hores de la nit, és la mateixa que dibuixaria un infant a qui diguessin: “Dibuixa una muntanya”.

Del llum de gas al llum elèctric (fragment),de Carles Soldevila

La Muntanya d’ametistes de Guerau de Liost; Del llum de gas al llum elèctric de Carles Soldevila i Ayres del Montseny de Jacint Verdaguer.


1 comentari

Què té el Montseny que el fa tan especial?

El massís del Montseny s’alça imponent, dominador, altiu i amb un perfil característic entre les planes del Vallès Oriental, Osona i La Selva. Qualsevol perspectiva és bona per admirar la seva bellesa.

Recordo quan el meu avi em portava a la ciutat de Barcelona, des d’on s’arriba a veure els cims afinats de la muntanya des d’indrets com els jardins del Teatre Grec, des de la Font del Gat de Montjuïc, des del Tibidabo o des d’alguns punts del port.

La zona que actualment ocupa el Parc Natural del Montseny, ha estat evocada tradicionalment per poetes, excursionistes i turistes, el que ha provocat la presència cada cop més majoritària de visitants de les zones més properes, densament poblades. Per aquesta raó, ha esdevingut una mena de “Parc de Barcelona”, com a conseqüència de la seva proximitat a la ciutat comtal o altres nuclis urbans (tant sols a 64 km) i de les bones comunicacions a través de carreteres o tren. Aquesta facilitat d’accés, entre d’altres característiques fa créixer any rere any el reclam de visitants d’arreu.

El Montseny des de Montjuïc

El Montseny des de Montjuïc

Important component de la nostra natura

El Montseny, que en els seus orígens llatins era anomenada muntanya del senyal o muntanya d’ametistes, actua com a mur protector entre les províncies de Girona i Barcelona (vessant nord i vessant sud, respectivament).

Per entendre la composició del massís, seguirem el recorregut natural de les seves aigües en la seva recerca del mar. Una part d’elles flueixen cap al Congost (conca del  Besós); altres, cap a la Tordera, mentre que les de la tercera vessant van a buscar la Riera Major- Riu Gurri (conca del Ter).  Aquesta triple xarxa hidrogràfica explica la divisió de la muntanya en tres massissos ben diferenciats per les seves conques, amb els seus cims anomenats:

Turó de l’Home i Les Agudes, amb 1.706 metres, ambdós a l’Est.

Tagamanent, amb 1.055 metres d’alçada, a l’Oest.

Matagalls, amb 1.697 metres, al Nord.

Aquests cims són els més alts de la serralada Prelitoral Catalana, de manera que es pot observar com el Montseny s’eleva bruscament amb un fort pendent, produint impressió a qualsevol que s’hi acosti.

El pendent original del massís fou aprofitat enginyosament per les feixes de conreu. Aquesta característica, malauradament, costa més de veure o ja no es veu, a causa de l’abandonament de masos, edificis o construccions complementàries com ara corrals, barraques (de pastor o de carboner),… Aquests canvis d’ús han estat notoris en el canvi de fesomia del Parc Natural del Montseny, ja que s’ha observat de mica en mica l’avançada de matollars i de bosc que afecten a la pèrdua progressiva de camins de desembosc, de creu o de ramaders i guanyen superfície a tots aquests edificis o masos abandonats, perdent el mosaic paisatgístic i patrimonial de la zona (Boada, 2002).

Tot i així, el Massís del Montseny és ben conegut que ofereix una gran riquesa paisatgística representant, en diferents escales, tres de les regions biogeogràfiques europees (Boada, 1990):

Aproximació de les tres regions biogeogràfiques del Montseny

Aproximació de les tres regions biogeogràfiques del Montseny

 1-  La mediterrània (fins a la cota 900 aproximadament)

2-  La centre-europea o eurosiberiana (de la cota 900 fins aproximadament  la  1.600)

3-  La boreo-alpina (de la cota 1.600 fins als cims culminants)

Per aquestes raons i per moltes més que anirem mostrant a Món Montseny, són molts els que se senten atrets per la percepció de les belleses que ens ofereix el Parc Natural del Montseny.

Tots els que contemplin i entenguin el massís com un referent de la nostra natura, que hagin tingut l’oportunitat d’endinsar-se en els seus densos boscos i hagin observat els paisatges magnífics i pintorescs, sentint la fragància de l’aire pur del lloc, cauran en l’encanteri i no es desfaran de l’efecte topofília que produeix el Montseny. En una paraula, la seducció del Montseny, des de la que escric en aquest bloc.