Al segle XIII, al paratge de Santa Fe del Montseny només hi havia una ermita.

Avui a Món Montseny coneixerem els orígens d’aquesta ermita, ara una mica oblidada i amagada per trobar-se unida a l’hotel. Tot i així, juga un paper molt important, per ésser el centre històric de la zona i per donar nom a la vall.

L’ermita de Santa Fe del Montseny és d’origen romànic tot i que ha estat ampliada i restaurada en nombroses ocasions. En l’edificació actual no s’aprecien restes característiques de l’època romànica o gòtica. Només a la façana, sobre el portal d’entrada, hi ha una pedra rodona amb un emblema religiós esculpit (un animal amb una creu) que sembla una antiga clau de volta d’època gòtica reaprofitada i que correspondria a una restauració del segle XVI.

La resta de l’edifici sembla refet el segle XVII o XVIII i té la disposició de les capelles d’època barroca, sense elements decoratius especials. El seu interior consta d’una nau, amb una capella lateral i cor, tot molt retocat i restaurat diferents vegades. Aquesta capella, té un accés directe per la part esquerra a l’interior de l’hotel.

En quant a la seva façana, actualment força descuidada i deteriorada, guarda l’encant de les velles capelles rurals amb un campanar d’espadanya i dues finestres baixes des de les que es pot veure el seu interior. Al lateral dret de la façana, encara es poden observar les restes les restes d’un antic rellotge de sol, malauradament molt deteriorat.

Els seus orígens

De tota la bibliografia que he consultat per conèixer millor els orígens de l’ermita, les Monografies del Montseny han resultat ser les més interessants.

La data exacta de la construcció es desconeix, però consta que l’any 1231 ja existia, quan Pere de Santaeugènia  va deixar en herència a l’ermita un sester de blat. Pere era qui tenia el govern i la jurisdicció del Castell de les Agudes (a aquest castell que es menciona a les llegendes més endavant l’hi dedicaré un article) i per aquest motiu no hi ha dubte que la Sancta Fidey, que esmenta al seu testament, és la del Montseny.

Més tard, l’any 1271, la capella torna a ser esmentada en un document, en el que es pot llegir que prop de l’ermita hi havia un petit monestir o comunitat de deo-donats, anomenat orde dels ermitans de Santa Fe, que va subsistir una o dues generacions. L’ermita es torna a mencionar a començaments del segle XIV,  on està documentada la presència d’un únic ermità anomenat Arnau Citerol (fill de Sant Celoni).

Durant aquest mateix segle, només està documentada la presència d’un ermità, que vivia allà amb la seva dona i que cuidava la capella. Acostumaven a anar amb hàbit i la gent els deia Fra.

A finals del XIX l’ermita va perdre els seus drets quan, en vendre’s per última vegada la propietat de Santa Fe, els nous propietaris (els Montaner), la van inscriure com a domini seu. Els esforços que van fer els rectors de Fogars de Montclús per recuperar-ne el domini, no van servir de res.

Aleshores, al 1914, coincidint amb la inauguració del nou hotel adossat a l’ermita (objecte del meu proper article), un picapedrer va restaurar la façana de l’ermita i va gravar la data de 1201 sobre el llindar, sent probablement la seva data de construcció.

Fins a inicis del segle passat l’ermita de Santa Fe era considerada un santuari montsenyenc, visitat pels devots i pels excursionistes.

La santa titular

Santa Fe, segons una llegenda, era una jove donzella de la ciutat d’Agen (Gascunya francesa) que per resistir les insinuacions a pecar i a abjurar del cristianisme va ser torturada a la foguera i més tard degollada. La tradició relata que això va succeir un 6 d’octubre d’un dels primers anys del segle IV (306-308) i per això se celebra aquest dia la seva festivitat.

El seu culte va ser molt popular a l’edat mitjana a tot el domini carolingi i d’allà va passar cap a Catalunya. A Catalunya hi ha vint-i-sis esglésies que estan dedicades a aquesta santa.