Món Montseny

Des del Montseny al món

Tag Archives: montseny


by 4 comentaris

Què podem visitar al Coll de Sant Marçal del Montseny?

El Monasteri de Sant Marçal, la Font Bona i la Taula dels Tres Bisbes

El Coll de Sant Marçal del Montseny es troba a 1.145 metres d’altitud, enmig del Matagalls i Les Agudes, entre els municipis de Montseny i Arbúcies. Molts de nosaltres ja coneixem aquest indret o n’hem sentit a parlar però des de Món Montseny volem indagar en la història i fer-vos-la arribar perquè gaudiu de Sant Marçal en la seva plenitud.

Només arribar a Sant Marçal, ens trobem al punt de partida de la ruta més clàssica de pujada al Matagalls a través del GR-5.2. En aquest mateix lloc, a l’altra banda de la carretera hi ha la Taula dels Tres Bisbes, el punt fronterer entre els tres bisbats (Barcelona, Vic i Girona) i els tres municipis (Viladrau, Arbúcies i Montseny). Es troba ubicada aquí perquè antigament, segons la tradició, era el lloc on els tres bisbes podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diocesis.

La Taula dels Tres Bisbes

Si us apropeu a la Taula dels Tres Bisbes, podreu contemplar una fantàstica vista i una mica més amunt, arribant fins la creu de fusta, una panoràmica de Les Agudes.

Panoràmica

Tornant al punt de partida, baixarem un camí fins el Monasteri de Sant Marçal, un edific romànic documentat l’any 1053 fundat pels senyors de Les Agudes (la familia Umbert). Després d’anys de decadència, hi deixen de viure els monjos a partir del 1624.

L’ermita de Sant Marçal està vinculada amb  Santa Magdalena de Mosqueroles, també anomenada Sant Marçal de Baix, donat que els monjos van traslladar-se un temps a baix de la muntanya.

Arquitectònicament, l’ermita té un absis circular, una volta de mig punt i un campanar ample d’espadanya. Al costat nord de l’edifici, hi trobem un cementiri i al costat sud la casa de l’antic priorat, que ha passat de ser un refugi d’excursionistes a hotel de luxe a l’abandonament actual.

Aprofitem l’ocasió per compartir amb vosaltres aquest vídeo de Youtube d’un viatger que mostra l’interior de l’Hotel en funcionament durant molts anys que, de moment, no sembla que poguem tornar a veure.

A 300 metres del monestir, baixant el camí que segueix, arribarem fins la Font Bona, el naixement de la Tordera en un racó tranquil i serè entre faigs on podreu saborejar també l’aigua fresca.

Com arribar-hi?

Pujant des de Sant Celoni, direcció Santa Fe del Montseny seguim la carretera BV-5114, uns 7,5 km més.

També s’hi pot arribar des de l’Eix Transversal, sortida Viladrau i continuar per la carretera GIV-5201 – km 6,5.


by 2 comentaris

Per què Montseny?

Els que som del Montseny sabem que és un lloc especial  i la veritat és que els romans ja la consideraven una muntanya peculiar per anomenar-la tan descriptivament.

L’origen prové del llatí Mons Signi – muntanya del senyal – i ja es troba anomenada en un diploma de l’any 878.

A 1.706 metres d’alçada, el Montseny servia de guia als navegants romans per determinar la posició exacte en la que es trobaven, ja que gràcies a la seva majestuositat es divisa des de gran part de la geografia catalana.

Mons Signi també fa referència a un bloc muntanyós visible des de molts punts, amb un perfil marcat i característic enlairat a la Serralada Prelitoral Catalana entre les comarques de La Selva, Osona i Vallès Oriental.

El Montseny, la muntanya del senyal

El Montseny, la muntanya del senyal


by 1 comentari

Els Castells de la Tordera: el Castell de Montclús, de poblat ibèric a castell medieval

En els propers articles a Món Montseny indagarem en la història dels tres castells ubicats a la vessant dreta i esquerra de la Tordera i dins del Parc Natural del Montseny: el Castell de Montclús, el Castell de Fluvià i el Castell de Palau.

Començant pel Castell de Montclús o dels Moros està construït damunt d’un altíssim barranc obert per les aigües torrencials sota el poble de Mosqueroles i de Santa Magdalena a la vessant esquerra de la Tordera dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.  El nom del castell prové etimològicament de Mont Clausus, que significa mont clos o tancat.

Des del punt de vista arqueològic, és un dels castells més interessants per visitar ja que hi trobem restes de dues èpoques diferents, quan va ser un poblat ibèric fins que passà a ser castell medieval. Estem davant d’un dels jaciments més extensos en restes arqueològiques del Montseny on abunda la ceràmica ibèrica (de pasta vermellosa de grossor mitjana) i vernís negre amb grafit ibèric.

Històricament, el poblat de Montclús es troba mencionat a partir del segle IV a. C. i posteriorment abandonat cap al segle I a. C. Fou un lloc de refugi per molts cristians durant la reconquesta ja que en les ruïnes s’hi han trobat restes de tombes visigòtiques.

Fent referència a l’estructura del castell, construït als segles XI-XII, constava de dos recintes (exterior i interior) i molt primitivament hi havia dues plantes separades per un sostre de bigues.

En el recinte exterior, el més espaiós, s’hi poden veure trams dels fonaments dels murs de protecció. Hi queda la planta de la capella, petita, que tenia una nau amb absis semicircular i sobri caràcter romànic. Just al costat, s’hi va arribar a explorar una mina que queda interrompuda pel tall del barranc. Es diu que podria arribar a ser un túnel que connectava amb el Castell de Fluvià, ubicat a la vessant dreta de la Tordera.

En el recinte interior, situat a l’extrem més alt, hi havia una residència senyorial de forma quadrada, típica d’aquella època. Actualment, queden tres costats de mur (un d’ells incomplet) i el quart desaparegut (molt probablement ha caigut pel barranc). En aquest mateix costat, ja inexistent, hi devia haver la porta d’entrada principal al castell que venia de la capella del recinte exterior.

En quant a les torres d’homenatge, només en queda una de forma cilíndrica i de gran alçària a la cantonada nord del castell.

A tall d’anècdota, el sistema de recollida d’aigua de pluja del castell consistia en uns canals a mitja alçada dels murs que conduïen l’aigua fins la cisterna, que recollia totes les gotes que relliscaven per les pedres.

A uns 100 metres del castell de Montclús, a l’altra banda del barranc, també s’hi va descobrir un forn de ceràmica o forn ibèric, de doble cambra: de combustió i de cocció.

El Castell de Montclús, a vegades oblidat per molts de nosaltres, és una atracció cultural extraordinària del Parc Natural del Montseny  que s’ha de revaloritzar i mantenir en bon estat de conservació ja que contribueix fortament en la història de la nostra terra i és una característica única de la que disposem dins de l’àrea del Montseny.

Com arribar-hi?

L’accés és a peu, uns tres quilòmetres aproximadament des de Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

Venint en cotxe des de Santa Maria de Palautordera, us recomanem aparcar el cotxe a Santa Margarida (Carretera de Montseny – BV-5301) i caminar en direcció a l’Hípica de Can Marc. Des d’allà s’ha de baixar al riu Tordera i pujar pel camí que segueix, travessant un magnífic bosc d’eucaliptus.


by 2 comentaris

Esglésies del Montseny: Sant Esteve de la Costa del Montseny

El poble de La Costa del Montseny, on s’hi pot arribar des de la carretera BV-5119 que puja des de Mosqueroles, forma part del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i disposa d’unes magnífiques vistes a la vall del Montseny.

Dins del mateix poble, hi trobem Sant Esteve de la Costa, una església petita del segle XII i d’origen romànic, tot i que ja es troba citada en diplomes reials de l’any 862.

La característica principal i més important del temple és el comunidor, datat del 1680 i cobert de quatre pendents. És dels pocs que encara queden a Catalunya en tan bon estat de conservació, i és comú trobar-lo com edifici adjacent a esglésies, ermites o capelles per comunir les calamitats com ara tempestes, aiguats o plagues.

Comunidor de l'any 1680

Comunidor de l’any 1680

D’altra banda, també és curiós observar el seu campanar i piràmide quadrangular, construït també l’any 1680, amb una escala externa en forma d’arc per accedir a la part superior. Aquesta construcció ens fa pensar que inicialment tenia funcions com a punt de guàrdia.

La nau de l’església consta d’un absis romànic del segle XII amb una finestra d’espitllera i dues capelles a cada banda afegides en una ampliació posterior.

A l’interior de l’església, es conserva una copia de la imatge de la Mare de Déu dels Ángels del segle XIV, una peça valuosa del gòtic. També s’hi pot veure una pila baptismal del segle XVI.

Des de Món Montseny, volem seguir recalcant la importància del patrimoni del que disposem al Parc Natural del Montseny, i us animem a visitar i contemplar aquests temples plens d’història.

Si voleu aprofitar la visita per quedar-vos a dinar us recomanem el Restaurant de La Costa del Montseny, ubicat al mateix poble, on podreu gaudir d’un bon dinar amb unes vistes espectaculars a la vall.


by 2 comentaris

Ermites i Esglésies del Montseny: Santa Magdalena de Mosqueroles

L’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles està situada dins del municipi de Fogars de Montclús, a una cota superior a la del Castell de Montclús i a 1,4 quilòmetres del poble de Mosqueroles.

Santa Magdalena de Mosqueroles, dins del Parc Natural del Montseny, és una església romànica del segle XI erigida pels monjos de Sant Marçal, amb 18 metres d’amplada, 15 metres d’allargada i compta amb tres naus i tres absis.

Als documents antics, aquesta església era anomenada com Sant Marçal de Baix o Inferior. Se la coneixia amb aquest nom perquè Santa Magdalena de Mosqueroles era una dependència de Sant Marçal de Montseny, on vivien els avantpassats fins que van traslladar-se a Santa Magdalena.

Avançant en la història, l’any 1642 es va fer una reforma en la que es va habilitar per capella només la nau central, es va fer una façana nova i una porta al mur de ponent.

A finals del segle XX, el Sr. Joaquim Cordomí comprà la capella i s’hi van tornar a realitzar importants obres de restauració, on es van integrar de nou la nau central amb les laterals, refent-ne una gran part.

En quant a la seva façana, té un campanar d’espadanya. A l’interior de l’Església s’hi podien veure tres altars dedicats a Sant Gil, Santa Magdalena i Sant Marçal.

L’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles és un dels monuments romànics més importants, més notables i més grans d’aquesta zona del Vallès.

Actualment, l’Església és molt poc utilitzada i la falta de manteniment provoca que la vegetació poc a poc es vagi apoderant del seu entorn mentre que, a la vegada, també augmenta la degradació dels materials amb els quals està construïda.

D’altra banda, a la part nord-oest del monument, hi ha unes runes d’una antiga casa del 1214 on vivia el prior de la confraria sota la protecció del monestir de Sant Marçal.

Després de llegir nombrosos articles i escrits històrics sobre l’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles i captar-ne la seva importància com a monument romànic, podríem dir que una bona restauració d’aquesta li retornaria la rellevància i l’esplendor que es mereix, incrementant el seu valor i el seu poder d’atracció per als visitants.


by Deixa un comentari

Església de Sant Joan de Sanata

L’Església de Sant Joan de Sanata, “La Nata”, està ubicada a les faldes del Montseny, enmig d’una zona rural dins del terme municipal de Llinars del Vallès, tocant al municipi de Villalba-Sasserra.

Tot i que la parròquia es troba esmentada per primera vegada a l’any 1003, es tracta d’una construcció d’estil gòtic de l’any 1572 que conserva una part d’estil romànic del segle XIII. L’arquitecte d’aquesta va ser el mestre de cases de Lloret, Pere Batlle.

La planta és de creu llatina i el campanar, del segle XIII, està acabat amb una coberta piramidal amb merlets al voltant,  amb el pis superior de carreus de granit i amb sis finestrals per a campanes.

Campanar Sant Joan de Sanata

Campanar de Sant Joan de Sanata

 

Al segle XVI, l’església de Sant Joan de Sanata va ser ampliada i s’hi van afegir capelles.

Porta principal de Sant Joan de Sanata

Porta principal de Sant Joan de Sanata

Detall lateral de l'església

Detall lateral de l’església


by 1 comentari

Ermites del Montseny: Sant Martí de Montseny

Sant Martí de Montseny és una ermita possiblement romànica o inclús més antiga que es troba dins del municipi de Montseny, a 625 metres d’alçada. Pujant per la carretera de Santa Maria de Palautordera a Seva (BV-a 5301) trobareu l’ermita a la vostra esquerra tocant al revolt del Km. 18. Des d’aquí també es pot aprofitar per veure com s’enfila el Turó de l’Home davant nostre.

Realment, és un lloc entranyable que queda amagat a la vora de la carretera i no costa gens arribar-hi.

Ermita de Sant Martí de Montseny

Ermita de Sant Martí de Montseny

Tot i que les primeres referències de l’ermita daten del segle XVI, se sap que és molt més antiga perquè l’ara romànica de l’altar i altres característiques indiquen clarament que és una construcció realitzada entre els segles X-XI.

Es tracta d’un edifici  de planta rectangular amb dos cossos: el presbiteri i la nau. Com veureu a la fotografia, l’arc de la porta de l’ermita és de mig punt de maó i la façana presenta un campanar petit d’espadanya. Consta que antigament, al costat de l’ermita hi havia adossada la casa de l’ermità, actualment derruïda.

 

 

 


by 1 comentari

La transformació de Santa Fe del Montseny (IV): l’hotel, l’Estanyol i l’embassament

Un cop descobert l’origen de l’Ermita de Santa Fe, avancem fins a principis del segle XX per conèixer la transformació final i la projecció turística que se li va donar a la vall de Santa Fe amb la construcció de l’Hotel i, com a conseqüència, de l’embassament.

A l’arribar a Santa Fe, deixem a la nostra esquerra Can Casades i baixem fins l’edifici de l’Hotel, que queda a la nostra dreta.

Aquí comencen els inicis de la transformació, que es deuen al canvi de propietat que va patir la vall de Santa Fe cap a finals del segle XIX, on els nous propietaris van ser “Els Montaner”, coneguts per ser els creadors de l’editorial Montaner i Simon.

A partir del 1912 es va començar la construcció de l’hotel i la transformació de la capella. Ramon de Berenguer va encarregar la construcció de l’hotel de Santa Fe al jove arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.

Arquitectònicament es volia un hotel petit i fantasiós, amb forma de castell i amb torres, castellets i merlets de pedra, de tipus neomedieval, que casaven molt amb l’època del modernisme. I es va aconseguir.

L’hotel té una forma de “L”, amb murs de granit treballats, de dos colors, gris i rosat. La part més antiga, corresponent a la primera fase de les obres, és la que es troba adossada a la capella. Aquesta, presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab on hi podem trobar algunes gàrgoles. Aquesta part, és molt més senzilla que la resta de l’edifici, amb l’objectiu de no desentonar amb la capella.

L’accés a l’hotel, a través d’una graonada i d’un porxo, està situada al racó on s’ajunten les dues parts de l’edifici. A la façana, destaquen torres cilíndriques, gàrgoles, finestrals d’arc apuntat, torratxes,  arcs campanells o mansardes.

100_2538

Entrada a l’Hotel

100_2537

Detall façana lateral de l’Hotel

L’objectiu era construir un hotel de luxe i, com que en aquella època a Santa Fe del Montseny encara no hi havia electricitat, es va aprofitar per encarregar la construcció d’una presa a la riera de Gualba, anomenada l’Estanyol, amb la finalitat de generar energia elèctrica . Aquesta es trobava al darrera de l’hotel i, tot i que actualment està en desús i totalment abandonada, encara es poden veure les restes d e la presa seguint el camí que condueix des del nucli històric de la vall fins a l’embassament.

DSC07231

Restes actuals de la presa de l’Estanyol

L’arquitecte de l’Estanyol havia de ser l’abans esmentat Domènech i Montaner, molt famós en aquella època que casualment era el cosí de Ramón Montaner (propietari de Santa Fe en aquells temps). Finalment, va ser Pere Domènech i Pou qui va realitzar l’Estanyol, integrant un llac a l’entorn natural amb una presa de granit extret de la mateixa vall.

Ràpidament, l’Estanyol va ser insuficient i del 1920 fins el 1935 es va construir una segona presa una mica més avall que l’Estanyol, també a la riera de Gualba.

 

Aquest cop, però, va ser un pantà molt més gran batejat amb el nom d’Embassament de Santa Fe, que encara avui genera energia elèctrica en tres centrals que aprofiten el gran pendent de la riera de Gualba i abasteix al municipi de Gualba.

100_2567

Embassament de Santa Fe del Montseny

Un element curiós a destacar del marge esquerre del Pantà és La Fabriqueta. Aquesta, actualment restaurada, antigament funcionava com a centraleta elèctrica que produïa electricitat per a l’hostal de Santa Fe.

DSC07238

Edifici de La Fabriqueta

DSC07239

Edifici de La Fabriqueta

El material utilitzat per construir l’hotel i la presa, va ser granit extret de la mateixa vall.

 


by 1 comentari >

Durant el matí d’aquest diumenge 15 de juny, ha tingut lloc al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera la presentació del llibre Cent anys de protecció del massís del Montseny. Els antecedents històrics de la creació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. 

L’acte ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i Figueras, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut i Cot, i l’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas.

Aquesta publicació recopila els antecedents històrics de la creació del Parc Natural del Montseny i es presenta en el marc del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb l’aprovació de l’ampliació dels límits de la Reserva de la Biosfera del Montseny.

A més a més, l’acte ha estat precedit per l’actuació de Tortell Poltrona i el Circ-Cric a la Plaça de l’Església de Sant Esteve de Palautordera. També han tingut cabuda les protestes en contra de l’asfalt de la carretera de Les Illes-Sant Marçal, posant en qüestió la protecció del massís Montseny.


by 1 comentari

Santa Fe del Montseny (III): l’Ermita de Santa Fe

Al segle XIII, al paratge de Santa Fe del Montseny només hi havia una ermita.

Avui a Món Montseny coneixerem els orígens d’aquesta ermita, ara una mica oblidada i amagada per trobar-se unida a l’hotel. Tot i així, juga un paper molt important, per ésser el centre històric de la zona i per donar nom a la vall.

Façana de l’Ermita de Santa Fe

L’ermita de Santa Fe del Montseny és d’origen romànic tot i que ha estat ampliada i restaurada en nombroses ocasions. En l’edificació actual no s’aprecien restes característiques de l’època romànica o gòtica. Només a la façana, sobre el portal d’entrada, hi ha una pedra rodona amb un emblema religiós esculpit (un animal amb una creu) que sembla una antiga clau de volta d’època gòtica reaprofitada i que correspondria a una restauració del segle XVI.

Detall façana de l’Ermita de Santa Fe

La resta de l’edifici sembla refet el segle XVII o XVIII i té la disposició de les capelles d’època barroca, sense elements decoratius especials. El seu interior consta d’una nau, amb una capella lateral i cor, tot molt retocat i restaurat diferents vegades. Aquesta capella, té un accés directe per la part esquerra a l’interior de l’hotel.

En quant a la seva façana, actualment força descuidada i deteriorada, guarda l’encant de les velles capelles rurals amb un campanar d’espadanya i dues finestres baixes des de les que es pot veure el seu interior. Al lateral dret de la façana, encara es poden observar les restes les restes d’un antic rellotge de sol, malauradament molt deteriorat.

Els seus orígens

De tota la bibliografia que he consultat per conèixer millor els orígens de l’ermita, les Monografies del Montseny han resultat ser les més interessants.

La data exacta de la construcció es desconeix, però consta que l’any 1231 ja existia, quan Pere de Santaeugènia  va deixar en herència a l’ermita un sester de blat. Pere era qui tenia el govern i la jurisdicció del Castell de les Agudes (a aquest castell que es menciona a les llegendes més endavant l’hi dedicaré un article) i per aquest motiu no hi ha dubte que la Sancta Fidey, que esmenta al seu testament, és la del Montseny.

Més tard, l’any 1271, la capella torna a ser esmentada en un document, en el que es pot llegir que prop de l’ermita hi havia un petit monestir o comunitat de deo-donats, anomenat orde dels ermitans de Santa Fe, que va subsistir una o dues generacions. L’ermita es torna a mencionar a començaments del segle XIV,  on està documentada la presència d’un únic ermità anomenat Arnau Citerol (fill de Sant Celoni).

Durant aquest mateix segle, només està documentada la presència d’un ermità, que vivia allà amb la seva dona i que cuidava la capella. Acostumaven a anar amb hàbit i la gent els deia Fra.

A finals del XIX l’ermita va perdre els seus drets quan, en vendre’s per última vegada la propietat de Santa Fe, els nous propietaris (els Montaner), la van inscriure com a domini seu. Els esforços que van fer els rectors de Fogars de Montclús per recuperar-ne el domini, no van servir de res.

Aleshores, al 1914, coincidint amb la inauguració del nou hotel adossat a l’ermita (objecte del meu proper article), un picapedrer va restaurar la façana de l’ermita i va gravar la data de 1201 sobre el llindar, sent probablement la seva data de construcció.

Fins a inicis del segle passat l’ermita de Santa Fe era considerada un santuari montsenyenc, visitat pels devots i pels excursionistes.

La santa titular

Santa Fe, segons una llegenda, era una jove donzella de la ciutat d’Agen (Gascunya francesa) que per resistir les insinuacions a pecar i a abjurar del cristianisme va ser torturada a la foguera i més tard degollada. La tradició relata que això va succeir un 6 d’octubre d’un dels primers anys del segle IV (306-308) i per això se celebra aquest dia la seva festivitat.

El seu culte va ser molt popular a l’edat mitjana a tot el domini carolingi i d’allà va passar cap a Catalunya. A Catalunya hi ha vint-i-sis esglésies que estan dedicades a aquesta santa.