Als 103 anys d’edat acomiadem a Pepita, l’àvia de Santa Maria de Palautordera, el poble on va viure les últimes dècades.

Pepita Vidal Borrell

La vida centenària de Pepita Vidal (Sant Celoni 12/04/1912-02/06/2015), vessa d’anècdotes i memòries, tant històriques com personals que ens deixen un llegat per aprendre de la seva experiència i caràcter lluitador.

Des de Món Montseny fem honor i homenatge a una vida repleta d’històries, sempre superades amb la vitalitat i positivisme que la caracteritzava.

Pepita nasqué un 12 d’abril de 1912 a l’Estrella de Sant Celoni, ubicada a la Plaça del Bestiar, dins de l’antic nucli fortificat conegut com La Força.

L’Estrella, una botiga de queviures i fonda els dies de mercat, era un clàssic i històric negoci familiar molt conegut al mateix poble. Ja de ben petita, Pepita Vidal es va quedar sense pare i va tirar endavant aquest negoci, ajudant la seva mare i fent-se càrrec del seu germà petit Martí.

El negoci va estar en funcionament fins l’any 1973, quan Pepita es va retirar. Actualment la casa està abandonada i l’Ajuntament de Sant Celoni hi està interessat ja que hi queden les parets de l’antiga capella de “Sant Celdoni” i forma part de l’antiga fortificació del poble.

L’Estrella de Sant Celoni (Plaça del Bestiar)

Gran mestra de la vida fins al final dels seus dies, Pepita era la dona més gran de Palautordera que va presenciar els moments històrics més importants del segle passat i fins a dia d’avui.

A Pepita Vidal li agradava molt relatar i explicar com havia viscut els episodis més notables del nostre passat. De fet, va viure els canvis polítics més rellevants, començant per l’enfonsament del Titànic amb pocs dies de vida, la Proclamació de la Primera República de Catalunya l’any 1931 i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 1932. “Només teníem els diaris, ens assabentàvem de tot dies després o perquè algun client ens ho explicava. De fet, recordo que quan Francesc Macià va proclamar la República ens ho van venir a explicar mentre despatxava” relatava Pepita.

Més tard, també visqué la Guerra Civil Espanyola, uns anys durs per tots on Pepita va poder mantenir oberta l’Estrella i hi va acollir durant força temps uns refugiats. “Primer mengen ells abans que tu” li deia un Celoní amic seu de sempre. Pepita, quan parlava d’aquest episodi recordava que “els milicians que passaven inclús m’havien apuntat amb una arma perquè els hi donés informació sobre gent del poble que buscaven… jo només deia i repetia que no ho sabia, esperant que marxessin i que no ens passés res”.

A principis dels anys 50, va tenir lloc una gran epidèmia de tifus a Sant Celoni, en la qual Pepita s’hi va trobar afectada. Després de vuit mesos malalta, va aconseguir superar la malaltia havent de recuperar la parla i aprenent a caminar. Aquest mateix any, també va patir un dels episodis més cruels de la seva vida: l’assassinat del seu germà Martí Vidal.

Martí era un comerciant i traginer conegut a la zona de Montseny, qui després d’haver sobreviscut a la Guerra Civil Espanyola, va ser víctima d’un robatori premeditat que va acabar amb la seva vida quan el van convidar a veure un animal malalt a una cort de Sant Celoni.

Martí Vidal, any 1921, a la Plaça del Bestiar de Sant Celoni un dia de mercat

Avançant en la història, també va viure la dictadura de Franco, la coronació del rei Joan Carles I, les primeres eleccions lliures, l’entrada d’Espanya a la zona Euro, el nou canvi de rei i el referèndum per Catalunya així com tots els canvis polítics que han esdevingut fins a dia d’avui.

Pepita ens deixa, però quedem orgullosos de guardar en el cor i en el record una persona com ella, que es feia estimar i es guiava per l’instint de viure.