Món Montseny

Des del Montseny al món


Deixa un comentari

La Font dels Enamorats o de Sant Josep

La Font dels Enamorats o de Sant Josep es troba al límit entre Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni i és un dels molts patrimonis culturals dels que disposem al Vallès Oriental que també val la pena descobrir i valorar.

La font de Sant JosepCom indica el seu nom, és famosa perquè a principis del segle passat és on anaven les parelles a passar les tardes i també era una zona de trobades populars. Es va construir un entorn ben romàntic, amb bancs i es va dedicar a Sant Josep.

Es troba en un lloc fresc i ombrívol al costat del riu Sec, envoltada d’exemplars de plàtans i pins pinyoners on es pot sentir la natura i respirar ben fons abans de tornar a casa.

Pel que fa a la font, l’any 2013 es va restaurar sencera així com el receptacle amb la imatge de Sant Josep.

En aquest link podreu trobar una ruta des del Pont Trencat fins a la Font dels Enamorats: Ruta Pont Trencat – Font dels Enamorats i un mapa de com arribar-hi.

Molt recomanable per fer en família!


4 comentaris

Què podem visitar al Coll de Sant Marçal del Montseny?

El Monasteri de Sant Marçal, la Font Bona i la Taula dels Tres Bisbes

El Coll de Sant Marçal del Montseny es troba a 1.145 metres d’altitud, enmig del Matagalls i Les Agudes, entre els municipis de Montseny i Arbúcies. Molts de nosaltres ja coneixem aquest indret o n’hem sentit a parlar però des de Món Montseny volem indagar en la història i fer-vos-la arribar perquè gaudiu de Sant Marçal en la seva plenitud.

Només arribar a Sant Marçal, ens trobem al punt de partida de la ruta més clàssica de pujada al Matagalls a través del GR-5.2. En aquest mateix lloc, a l’altra banda de la carretera hi ha la Taula dels Tres Bisbes, el punt fronterer entre els tres bisbats (Barcelona, Vic i Girona) i els tres municipis (Viladrau, Arbúcies i Montseny). Es troba ubicada aquí perquè antigament, segons la tradició, era el lloc on els tres bisbes podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diocesis.

La Taula dels Tres Bisbes

Si us apropeu a la Taula dels Tres Bisbes, podreu contemplar una fantàstica vista i una mica més amunt, arribant fins la creu de fusta, una panoràmica de Les Agudes.

Panoràmica

Tornant al punt de partida, baixarem un camí fins el Monasteri de Sant Marçal, un edific romànic documentat l’any 1053 fundat pels senyors de Les Agudes (la familia Umbert). Després d’anys de decadència, hi deixen de viure els monjos a partir del 1624.

L’ermita de Sant Marçal està vinculada amb  Santa Magdalena de Mosqueroles, també anomenada Sant Marçal de Baix, donat que els monjos van traslladar-se un temps a baix de la muntanya.

Arquitectònicament, l’ermita té un absis circular, una volta de mig punt i un campanar ample d’espadanya. Al costat nord de l’edifici, hi trobem un cementiri i al costat sud la casa de l’antic priorat, que ha passat de ser un refugi d’excursionistes a hotel de luxe a l’abandonament actual.

Aprofitem l’ocasió per compartir amb vosaltres aquest vídeo de Youtube d’un viatger que mostra l’interior de l’Hotel en funcionament durant molts anys que, de moment, no sembla que poguem tornar a veure.

A 300 metres del monestir, baixant el camí que segueix, arribarem fins la Font Bona, el naixement de la Tordera en un racó tranquil i serè entre faigs on podreu saborejar també l’aigua fresca.

Com arribar-hi?

Pujant des de Sant Celoni, direcció Santa Fe del Montseny seguim la carretera BV-5114, uns 7,5 km més.

També s’hi pot arribar des de l’Eix Transversal, sortida Viladrau i continuar per la carretera GIV-5201 – km 6,5.


1 comentari

Els Castells de la Tordera: el Castell de Montclús, de poblat ibèric a castell medieval

En els propers articles a Món Montseny indagarem en la història dels tres castells ubicats a la vessant dreta i esquerra de la Tordera i dins del Parc Natural del Montseny: el Castell de Montclús, el Castell de Fluvià i el Castell de Palau.

Començant pel Castell de Montclús o dels Moros està construït damunt d’un altíssim barranc obert per les aigües torrencials sota el poble de Mosqueroles i de Santa Magdalena a la vessant esquerra de la Tordera dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.  El nom del castell prové etimològicament de Mont Clausus, que significa mont clos o tancat.

Des del punt de vista arqueològic, és un dels castells més interessants per visitar ja que hi trobem restes de dues èpoques diferents, quan va ser un poblat ibèric fins que passà a ser castell medieval. Estem davant d’un dels jaciments més extensos en restes arqueològiques del Montseny on abunda la ceràmica ibèrica (de pasta vermellosa de grossor mitjana) i vernís negre amb grafit ibèric.

Històricament, el poblat de Montclús es troba mencionat a partir del segle IV a. C. i posteriorment abandonat cap al segle I a. C. Fou un lloc de refugi per molts cristians durant la reconquesta ja que en les ruïnes s’hi han trobat restes de tombes visigòtiques.

Fent referència a l’estructura del castell, construït als segles XI-XII, constava de dos recintes (exterior i interior) i molt primitivament hi havia dues plantes separades per un sostre de bigues.

En el recinte exterior, el més espaiós, s’hi poden veure trams dels fonaments dels murs de protecció. Hi queda la planta de la capella, petita, que tenia una nau amb absis semicircular i sobri caràcter romànic. Just al costat, s’hi va arribar a explorar una mina que queda interrompuda pel tall del barranc. Es diu que podria arribar a ser un túnel que connectava amb el Castell de Fluvià, ubicat a la vessant dreta de la Tordera.

En el recinte interior, situat a l’extrem més alt, hi havia una residència senyorial de forma quadrada, típica d’aquella època. Actualment, queden tres costats de mur (un d’ells incomplet) i el quart desaparegut (molt probablement ha caigut pel barranc). En aquest mateix costat, ja inexistent, hi devia haver la porta d’entrada principal al castell que venia de la capella del recinte exterior.

En quant a les torres d’homenatge, només en queda una de forma cilíndrica i de gran alçària a la cantonada nord del castell.

A tall d’anècdota, el sistema de recollida d’aigua de pluja del castell consistia en uns canals a mitja alçada dels murs que conduïen l’aigua fins la cisterna, que recollia totes les gotes que relliscaven per les pedres.

A uns 100 metres del castell de Montclús, a l’altra banda del barranc, també s’hi va descobrir un forn de ceràmica o forn ibèric, de doble cambra: de combustió i de cocció.

El Castell de Montclús, a vegades oblidat per molts de nosaltres, és una atracció cultural extraordinària del Parc Natural del Montseny  que s’ha de revaloritzar i mantenir en bon estat de conservació ja que contribueix fortament en la història de la nostra terra i és una característica única de la que disposem dins de l’àrea del Montseny.

Com arribar-hi?

L’accés és a peu, uns tres quilòmetres aproximadament des de Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

Venint en cotxe des de Santa Maria de Palautordera, us recomanem aparcar el cotxe a Santa Margarida (Carretera de Montseny – BV-5301) i caminar en direcció a l’Hípica de Can Marc. Des d’allà s’ha de baixar al riu Tordera i pujar pel camí que segueix, travessant un magnífic bosc d’eucaliptus.


Deixa un comentari

MOR PEPITA VIDAL I BORRELL, UNA CELONINA CENTENÀRIA AMB MOLTA HISTÒRIA

Als 103 anys d’edat acomiadem a Pepita, l’àvia de Santa Maria de Palautordera, el poble on va viure les últimes dècades.

Pepita Vidal Borrell

Pepita Vidal Borrell

La vida centenària de Pepita Vidal (Sant Celoni 12/04/1912-02/06/2015), vessa d’anècdotes i memòries, tant històriques com personals que ens deixen un llegat per aprendre de la seva experiència i caràcter lluitador.

Des de Món Montseny fem honor i homenatge a una vida repleta d’històries, sempre superades amb la vitalitat i positivisme que la caracteritzava.

Pepita nasqué un 12 d’abril de 1912 a l’Estrella de Sant Celoni, ubicada a la Plaça del Bestiar, dins de l’antic nucli fortificat conegut com La Força.

L’Estrella, una botiga de queviures i fonda els dies de mercat, era un clàssic i històric negoci familiar molt conegut al mateix poble. Ja de ben petita, Pepita Vidal es va quedar sense pare i va tirar endavant aquest negoci, ajudant la seva mare i fent-se càrrec del seu germà petit Martí.

El negoci va estar en funcionament fins l’any 1973, quan Pepita es va retirar. Actualment la casa està abandonada i l’Ajuntament de Sant Celoni hi està interessat ja que hi queden les parets de l’antiga capella de “Sant Celdoni” i forma part de l’antiga fortificació del poble.

L'Estrella de Sant Celoni (Plaça del Bestiar)

L’Estrella de Sant Celoni (Plaça del Bestiar)

Gran mestra de la vida fins al final dels seus dies, Pepita era la dona més gran de Palautordera que va presenciar els moments històrics més importants del segle passat i fins a dia d’avui.

A Pepita Vidal li agradava molt relatar i explicar com havia viscut els episodis més notables del nostre passat. De fet, va viure els canvis polítics més rellevants, començant per l’enfonsament del Titànic amb pocs dies de vida, la Proclamació de la Primera República de Catalunya l’any 1931 i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 1932. “Només teníem els diaris, ens assabentàvem de tot dies després o perquè algun client ens ho explicava. De fet, recordo que quan Francesc Macià va proclamar la República ens ho van venir a explicar mentre despatxava” relatava Pepita.

Més tard, també visqué la Guerra Civil Espanyola, uns anys durs per tots on Pepita va poder mantenir oberta l’Estrella i hi va acollir durant força temps uns refugiats. “Primer mengen ells abans que tu” li deia un Celoní amic seu de sempre. Pepita, quan parlava d’aquest episodi recordava que “els milicians que passaven inclús m’havien apuntat amb una arma perquè els hi donés informació sobre gent del poble que buscaven… jo només deia i repetia que no ho sabia, esperant que marxessin i que no ens passés res”.

A principis dels anys 50, va tenir lloc una gran epidèmia de tifus a Sant Celoni, en la qual Pepita s’hi va trobar afectada. Després de vuit mesos malalta, va aconseguir superar la malaltia havent de recuperar la parla i aprenent a caminar. Aquest mateix any, també va patir un dels episodis més cruels de la seva vida: l’assassinat del seu germà Martí Vidal.

Martí era un comerciant i traginer conegut a la zona de Montseny, qui després d’haver sobreviscut a la Guerra Civil Espanyola, va ser víctima d’un robatori premeditat que va acabar amb la seva vida quan el van convidar a veure un animal malalt a una cort de Sant Celoni.

Martí Vidal, any 1921, a la Plaça del Bestiar de Sant Celoni un dia de mercat

Martí Vidal, any 1921, a la Plaça del Bestiar de Sant Celoni un dia de mercat

Avançant en la història, també va viure la dictadura de Franco, la coronació del rei Joan Carles I, les primeres eleccions lliures, l’entrada d’Espanya a la zona Euro, el nou canvi de rei i el referèndum per Catalunya així com tots els canvis polítics que han esdevingut fins a dia d’avui.

Pepita ens deixa, però quedem orgullosos de guardar en el cor i en el record una persona com ella, que es feia estimar i es guiava per l’instint de viure.