Món Montseny

Des del Montseny al món


Deixa un comentari

La Font dels Enamorats o de Sant Josep

La Font dels Enamorats o de Sant Josep es troba al límit entre Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni i és un dels molts patrimonis culturals dels que disposem al Vallès Oriental que també val la pena descobrir i valorar.

La font de Sant JosepCom indica el seu nom, és famosa perquè a principis del segle passat és on anaven les parelles a passar les tardes i també era una zona de trobades populars. Es va construir un entorn ben romàntic, amb bancs i es va dedicar a Sant Josep.

Es troba en un lloc fresc i ombrívol al costat del riu Sec, envoltada d’exemplars de plàtans i pins pinyoners on es pot sentir la natura i respirar ben fons abans de tornar a casa.

Pel que fa a la font, l’any 2013 es va restaurar sencera així com el receptacle amb la imatge de Sant Josep.

En aquest link podreu trobar una ruta des del Pont Trencat fins a la Font dels Enamorats: Ruta Pont Trencat – Font dels Enamorats i un mapa de com arribar-hi.

Molt recomanable per fer en família!


2 comentaris

Per què Montseny?

Els que som del Montseny sabem que és un lloc especial  i la veritat és que els romans ja la consideraven una muntanya peculiar per anomenar-la tan descriptivament.

L’origen prové del llatí Mons Signi – muntanya del senyal – i ja es troba anomenada en un diploma de l’any 878.

A 1.706 metres d’alçada, el Montseny servia de guia als navegants romans per determinar la posició exacte en la que es trobaven, ja que gràcies a la seva majestuositat es divisa des de gran part de la geografia catalana.

Mons Signi també fa referència a un bloc muntanyós visible des de molts punts, amb un perfil marcat i característic enlairat a la Serralada Prelitoral Catalana entre les comarques de La Selva, Osona i Vallès Oriental.

El Montseny, la muntanya del senyal

El Montseny, la muntanya del senyal


1 comentari

Els Castells de la Tordera: el Castell de Montclús, de poblat ibèric a castell medieval

En els propers articles a Món Montseny indagarem en la història dels tres castells ubicats a la vessant dreta i esquerra de la Tordera i dins del Parc Natural del Montseny: el Castell de Montclús, el Castell de Fluvià i el Castell de Palau.

Començant pel Castell de Montclús o dels Moros està construït damunt d’un altíssim barranc obert per les aigües torrencials sota el poble de Mosqueroles i de Santa Magdalena a la vessant esquerra de la Tordera dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.  El nom del castell prové etimològicament de Mont Clausus, que significa mont clos o tancat.

Des del punt de vista arqueològic, és un dels castells més interessants per visitar ja que hi trobem restes de dues èpoques diferents, quan va ser un poblat ibèric fins que passà a ser castell medieval. Estem davant d’un dels jaciments més extensos en restes arqueològiques del Montseny on abunda la ceràmica ibèrica (de pasta vermellosa de grossor mitjana) i vernís negre amb grafit ibèric.

Històricament, el poblat de Montclús es troba mencionat a partir del segle IV a. C. i posteriorment abandonat cap al segle I a. C. Fou un lloc de refugi per molts cristians durant la reconquesta ja que en les ruïnes s’hi han trobat restes de tombes visigòtiques.

Fent referència a l’estructura del castell, construït als segles XI-XII, constava de dos recintes (exterior i interior) i molt primitivament hi havia dues plantes separades per un sostre de bigues.

En el recinte exterior, el més espaiós, s’hi poden veure trams dels fonaments dels murs de protecció. Hi queda la planta de la capella, petita, que tenia una nau amb absis semicircular i sobri caràcter romànic. Just al costat, s’hi va arribar a explorar una mina que queda interrompuda pel tall del barranc. Es diu que podria arribar a ser un túnel que connectava amb el Castell de Fluvià, ubicat a la vessant dreta de la Tordera.

En el recinte interior, situat a l’extrem més alt, hi havia una residència senyorial de forma quadrada, típica d’aquella època. Actualment, queden tres costats de mur (un d’ells incomplet) i el quart desaparegut (molt probablement ha caigut pel barranc). En aquest mateix costat, ja inexistent, hi devia haver la porta d’entrada principal al castell que venia de la capella del recinte exterior.

En quant a les torres d’homenatge, només en queda una de forma cilíndrica i de gran alçària a la cantonada nord del castell.

A tall d’anècdota, el sistema de recollida d’aigua de pluja del castell consistia en uns canals a mitja alçada dels murs que conduïen l’aigua fins la cisterna, que recollia totes les gotes que relliscaven per les pedres.

A uns 100 metres del castell de Montclús, a l’altra banda del barranc, també s’hi va descobrir un forn de ceràmica o forn ibèric, de doble cambra: de combustió i de cocció.

El Castell de Montclús, a vegades oblidat per molts de nosaltres, és una atracció cultural extraordinària del Parc Natural del Montseny  que s’ha de revaloritzar i mantenir en bon estat de conservació ja que contribueix fortament en la història de la nostra terra i és una característica única de la que disposem dins de l’àrea del Montseny.

Com arribar-hi?

L’accés és a peu, uns tres quilòmetres aproximadament des de Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

Venint en cotxe des de Santa Maria de Palautordera, us recomanem aparcar el cotxe a Santa Margarida (Carretera de Montseny – BV-5301) i caminar en direcció a l’Hípica de Can Marc. Des d’allà s’ha de baixar al riu Tordera i pujar pel camí que segueix, travessant un magnífic bosc d’eucaliptus.


2 comentaris

Esglésies del Montseny: Sant Esteve de la Costa del Montseny

El poble de La Costa del Montseny, on s’hi pot arribar des de la carretera BV-5119 que puja des de Mosqueroles, forma part del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i disposa d’unes magnífiques vistes a la vall del Montseny.

Dins del mateix poble, hi trobem Sant Esteve de la Costa, una església petita del segle XII i d’origen romànic, tot i que ja es troba citada en diplomes reials de l’any 862.

La característica principal i més important del temple és el comunidor, datat del 1680 i cobert de quatre pendents. És dels pocs que encara queden a Catalunya en tan bon estat de conservació, i és comú trobar-lo com edifici adjacent a esglésies, ermites o capelles per comunir les calamitats com ara tempestes, aiguats o plagues.

Comunidor de l'any 1680

Comunidor de l’any 1680

D’altra banda, també és curiós observar el seu campanar i piràmide quadrangular, construït també l’any 1680, amb una escala externa en forma d’arc per accedir a la part superior. Aquesta construcció ens fa pensar que inicialment tenia funcions com a punt de guàrdia.

La nau de l’església consta d’un absis romànic del segle XII amb una finestra d’espitllera i dues capelles a cada banda afegides en una ampliació posterior.

A l’interior de l’església, es conserva una copia de la imatge de la Mare de Déu dels Ángels del segle XIV, una peça valuosa del gòtic. També s’hi pot veure una pila baptismal del segle XVI.

Des de Món Montseny, volem seguir recalcant la importància del patrimoni del que disposem al Parc Natural del Montseny, i us animem a visitar i contemplar aquests temples plens d’història.

Si voleu aprofitar la visita per quedar-vos a dinar us recomanem el Restaurant de La Costa del Montseny, ubicat al mateix poble, on podreu gaudir d’un bon dinar amb unes vistes espectaculars a la vall.


2 comentaris

Ermites i Esglésies del Montseny: Santa Magdalena de Mosqueroles

L’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles està situada dins del municipi de Fogars de Montclús, a una cota superior a la del Castell de Montclús i a 1,4 quilòmetres del poble de Mosqueroles.

Santa Magdalena de Mosqueroles, dins del Parc Natural del Montseny, és una església romànica del segle XI erigida pels monjos de Sant Marçal, amb 18 metres d’amplada, 15 metres d’allargada i compta amb tres naus i tres absis.

Als documents antics, aquesta església era anomenada com Sant Marçal de Baix o Inferior. Se la coneixia amb aquest nom perquè Santa Magdalena de Mosqueroles era una dependència de Sant Marçal de Montseny, on vivien els avantpassats fins que van traslladar-se a Santa Magdalena.

Avançant en la història, l’any 1642 es va fer una reforma en la que es va habilitar per capella només la nau central, es va fer una façana nova i una porta al mur de ponent.

A finals del segle XX, el Sr. Joaquim Cordomí comprà la capella i s’hi van tornar a realitzar importants obres de restauració, on es van integrar de nou la nau central amb les laterals, refent-ne una gran part.

En quant a la seva façana, té un campanar d’espadanya. A l’interior de l’Església s’hi podien veure tres altars dedicats a Sant Gil, Santa Magdalena i Sant Marçal.

L’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles és un dels monuments romànics més importants, més notables i més grans d’aquesta zona del Vallès.

Actualment, l’Església és molt poc utilitzada i la falta de manteniment provoca que la vegetació poc a poc es vagi apoderant del seu entorn mentre que, a la vegada, també augmenta la degradació dels materials amb els quals està construïda.

D’altra banda, a la part nord-oest del monument, hi ha unes runes d’una antiga casa del 1214 on vivia el prior de la confraria sota la protecció del monestir de Sant Marçal.

Després de llegir nombrosos articles i escrits històrics sobre l’Església de Santa Magdalena de Mosqueroles i captar-ne la seva importància com a monument romànic, podríem dir que una bona restauració d’aquesta li retornaria la rellevància i l’esplendor que es mereix, incrementant el seu valor i el seu poder d’atracció per als visitants.


Deixa un comentari

Església de Sant Joan de Sanata

L’Església de Sant Joan de Sanata, “La Nata”, està ubicada a les faldes del Montseny, enmig d’una zona rural dins del terme municipal de Llinars del Vallès, tocant al municipi de Villalba-Sasserra.

Tot i que la parròquia es troba esmentada per primera vegada a l’any 1003, es tracta d’una construcció d’estil gòtic de l’any 1572 que conserva una part d’estil romànic del segle XIII. L’arquitecte d’aquesta va ser el mestre de cases de Lloret, Pere Batlle.

La planta és de creu llatina i el campanar, del segle XIII, està acabat amb una coberta piramidal amb merlets al voltant,  amb el pis superior de carreus de granit i amb sis finestrals per a campanes.

Campanar Sant Joan de Sanata

Campanar de Sant Joan de Sanata

 

Al segle XVI, l’església de Sant Joan de Sanata va ser ampliada i s’hi van afegir capelles.

Porta principal de Sant Joan de Sanata

Porta principal de Sant Joan de Sanata

Detall lateral de l'església

Detall lateral de l’església


1 comentari >

Durant el matí d’aquest diumenge 15 de juny, ha tingut lloc al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera la presentació del llibre Cent anys de protecció del massís del Montseny. Els antecedents històrics de la creació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. 

L’acte ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i Figueras, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut i Cot, i l’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas.

Aquesta publicació recopila els antecedents històrics de la creació del Parc Natural del Montseny i es presenta en el marc del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb l’aprovació de l’ampliació dels límits de la Reserva de la Biosfera del Montseny.

A més a més, l’acte ha estat precedit per l’actuació de Tortell Poltrona i el Circ-Cric a la Plaça de l’Església de Sant Esteve de Palautordera. També han tingut cabuda les protestes en contra de l’asfalt de la carretera de Les Illes-Sant Marçal, posant en qüestió la protecció del massís Montseny.


Deixa un comentari

PRESENTAT EL PLA DE CONSERVACIÓ DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY I RESERVA DE LA BIOSFERA

Ahir a la tarda, a la sala d’actes de l’edifici El Vagó de la Diputació de Barcelona, es va presentar el ‘Pla de conservació del Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera’ començat a finals del 2008  amb l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes. L’elaboració d’aquest pla ha estat possible gràcies a la Diputació de Barcelona i de Girona, gestores del parc, juntament amb el cofinançament de la Fundación Biodiversidad i col·laboració d’investigadors, tècnics i naturalistes.

L’acte va ser presentat per Andreu Carreras, diputat d’Espais Naturals de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, va presentar una ponència al voltant del tema ‘Reptes actuals de la gestió per a la conservació dels espais naturals’.

Martí Boada, professor investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, va parlar sobre la ‘Visió històrica de la recerca aplicada a la conservació al Montseny’ i Josep M. Espelta, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, sobre ‘La vinculació de la recerca amb la gestió del patrimoni natural al S. XXI’.

El Sr. Joan Puigdollers, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, president del Consell de Districte de Sarrià – Sant Gervasi, conseller i vicepresident de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i diputat provincial de Barcelona, va concloure l’acte.

El llibre es pot descarregar en format pdf des de la web del parc i des de la web de la Llibreria de la Diputació, on també es pot adquirir en paper.


3 comentaris

Santa Fe del Montseny (I): Can Casades i Les Sequoies

Avui a Món Montseny descobrim un dels indrets més curiosos del Parc Natural del Montseny que no us podeu perdre: la Vall de Santa Fe del Montseny.

Santa Fe del Montseny, a una altitud mitjana de 1.100 metres, és un lloc especial i diferent. La sensació agradable al entrar a la Vall t’obliga a tornar-hi un i un altre cop , on les fagedes i els aires purs fan que cada petjada sigui una nova sensació.

Concentració de visitants durant el cap de setmana

Al Parc Natural del Montseny, les activitats es concentren al nord i al centre, en forma de «T», i es localitzen principalment al voltant de les carreteres. Els estudis reflecteixen que Santa Fe és el punt amb més demanda social i com a conseqüència, amb la més alta concentració d’impactes ambientals (amb la conseqüent pertorbació de la fauna i degradació de la flora). Els principals punts d’atracció són la Guardiola, el nucli de Santa Fe, el pantà de Santa Fe i la font de Passavets.

La vall de Santa Fe pertany majoritàriament al municipi de Fogars de Montclús, tot i que la part nord es troba a Arbúcies. Configuren aquesta vall les crestes de les Agudes, el Turó de l’Home i els cims que de Puig Sesolles van cap el Turó Gros, Montllobar, el Castellar i baixen al Collet de Santa Elena, seguint una direcció NW-SW.

La longitud de la vall és d’uns tres quilòmetres i l’amplada màxima no arriba als dos quilòmetres a l’indret de la capella i hotel. Aquí destaquen l’hotel i la residència de l’Avet Blau, la casa de Can Casades, la casa de Can Lleonart (Escola de la Natura des del 1981) i la Casa Partida.

Can Casades

L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores (S. Sánchez; M. Boada, 2007).

Can Casades des de 1988 s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca.

Façana de Can Casades

Les Sequoies de Can Casades

Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Per aquestes dates se suposa que les Sequoies ja estaven creixent però encara eren força petites i a les fotografies antigues no s’acaba de distingir bé.

Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits, perquè la seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu.

Les sequoies americanes són autòctones del sud del parc de Yosemite i de Sequoia National Park. Als EEUU trobem el General Sherman, l’ésser viu més gros del món, més que qualsevol altre arbre o que qualsevol altre animal –incloent-hi pops i balenes.

Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis.

Les tres sequoies de Can Casades


Deixa un comentari

Premi a la protecció de l’hàbitat del tritó al Parc Natural del Montseny

Tritó del Montseny o Calotriton arnoldies, descobert l'any 2005.

Tritó del Montseny o Calotriton arnoldi, descobert l’any 2005.

Les Diputacions de Girona i Barcelona, com a administracions gestores del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera del Montseny,  van ser distingides amb un dels Premis de l’Aigua 2014.

El premi, que lliura cada any l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua,  ha estat concedit per la protecció de l’hàbitat del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera del Montseny. Per tal de minimitzar l’amenaça principal que pateix el tritó del Montseny, l’amfibi amb més risc de l’Europa occidental, la primavera del 2013 es va planificar i executar una actuació per garantir  l’augment dels cabals dels dos torrents on  habita  aquest amfibi.

El guardó pretén estimular totes les iniciatives, les actuacions i les trajectòries que tinguin alguna cosa a veure amb la voluntat de millorar la relació de la població catalana amb l’aigua i el seu entorn natural.

Més info: http://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/detall/-/journal_content/56_INSTANCE_xQ8K/75109/20734905