Món Montseny

Des del Montseny al món

Tag Archives: diversitat


by 1 comentari

Els Castells de la Tordera: el Castell de Montclús, de poblat ibèric a castell medieval

En els propers articles a Món Montseny indagarem en la història dels tres castells ubicats a la vessant dreta i esquerra de la Tordera i dins del Parc Natural del Montseny: el Castell de Montclús, el Castell de Fluvià i el Castell de Palau.

Començant pel Castell de Montclús o dels Moros està construït damunt d’un altíssim barranc obert per les aigües torrencials sota el poble de Mosqueroles i de Santa Magdalena a la vessant esquerra de la Tordera dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.  El nom del castell prové etimològicament de Mont Clausus, que significa mont clos o tancat.

Des del punt de vista arqueològic, és un dels castells més interessants per visitar ja que hi trobem restes de dues èpoques diferents, quan va ser un poblat ibèric fins que passà a ser castell medieval. Estem davant d’un dels jaciments més extensos en restes arqueològiques del Montseny on abunda la ceràmica ibèrica (de pasta vermellosa de grossor mitjana) i vernís negre amb grafit ibèric.

Històricament, el poblat de Montclús es troba mencionat a partir del segle IV a. C. i posteriorment abandonat cap al segle I a. C. Fou un lloc de refugi per molts cristians durant la reconquesta ja que en les ruïnes s’hi han trobat restes de tombes visigòtiques.

Fent referència a l’estructura del castell, construït als segles XI-XII, constava de dos recintes (exterior i interior) i molt primitivament hi havia dues plantes separades per un sostre de bigues.

En el recinte exterior, el més espaiós, s’hi poden veure trams dels fonaments dels murs de protecció. Hi queda la planta de la capella, petita, que tenia una nau amb absis semicircular i sobri caràcter romànic. Just al costat, s’hi va arribar a explorar una mina que queda interrompuda pel tall del barranc. Es diu que podria arribar a ser un túnel que connectava amb el Castell de Fluvià, ubicat a la vessant dreta de la Tordera.

En el recinte interior, situat a l’extrem més alt, hi havia una residència senyorial de forma quadrada, típica d’aquella època. Actualment, queden tres costats de mur (un d’ells incomplet) i el quart desaparegut (molt probablement ha caigut pel barranc). En aquest mateix costat, ja inexistent, hi devia haver la porta d’entrada principal al castell que venia de la capella del recinte exterior.

En quant a les torres d’homenatge, només en queda una de forma cilíndrica i de gran alçària a la cantonada nord del castell.

A tall d’anècdota, el sistema de recollida d’aigua de pluja del castell consistia en uns canals a mitja alçada dels murs que conduïen l’aigua fins la cisterna, que recollia totes les gotes que relliscaven per les pedres.

A uns 100 metres del castell de Montclús, a l’altra banda del barranc, també s’hi va descobrir un forn de ceràmica o forn ibèric, de doble cambra: de combustió i de cocció.

El Castell de Montclús, a vegades oblidat per molts de nosaltres, és una atracció cultural extraordinària del Parc Natural del Montseny  que s’ha de revaloritzar i mantenir en bon estat de conservació ja que contribueix fortament en la història de la nostra terra i és una característica única de la que disposem dins de l’àrea del Montseny.

Com arribar-hi?

L’accés és a peu, uns tres quilòmetres aproximadament des de Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

Venint en cotxe des de Santa Maria de Palautordera, us recomanem aparcar el cotxe a Santa Margarida (Carretera de Montseny – BV-5301) i caminar en direcció a l’Hípica de Can Marc. Des d’allà s’ha de baixar al riu Tordera i pujar pel camí que segueix, travessant un magnífic bosc d’eucaliptus.


by 3 comentaris

Santa Fe del Montseny (I): Can Casades i Les Sequoies

Avui a Món Montseny descobrim un dels indrets més curiosos del Parc Natural del Montseny que no us podeu perdre: la Vall de Santa Fe del Montseny.

Santa Fe del Montseny, a una altitud mitjana de 1.100 metres, és un lloc especial i diferent. La sensació agradable al entrar a la Vall t’obliga a tornar-hi un i un altre cop , on les fagedes i els aires purs fan que cada petjada sigui una nova sensació.

Concentració de visitants durant el cap de setmana

Al Parc Natural del Montseny, les activitats es concentren al nord i al centre, en forma de «T», i es localitzen principalment al voltant de les carreteres. Els estudis reflecteixen que Santa Fe és el punt amb més demanda social i com a conseqüència, amb la més alta concentració d’impactes ambientals (amb la conseqüent pertorbació de la fauna i degradació de la flora). Els principals punts d’atracció són la Guardiola, el nucli de Santa Fe, el pantà de Santa Fe i la font de Passavets.

La vall de Santa Fe pertany majoritàriament al municipi de Fogars de Montclús, tot i que la part nord es troba a Arbúcies. Configuren aquesta vall les crestes de les Agudes, el Turó de l’Home i els cims que de Puig Sesolles van cap el Turó Gros, Montllobar, el Castellar i baixen al Collet de Santa Elena, seguint una direcció NW-SW.

La longitud de la vall és d’uns tres quilòmetres i l’amplada màxima no arriba als dos quilòmetres a l’indret de la capella i hotel. Aquí destaquen l’hotel i la residència de l’Avet Blau, la casa de Can Casades, la casa de Can Lleonart (Escola de la Natura des del 1981) i la Casa Partida.

Can Casades

L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores (S. Sánchez; M. Boada, 2007).

Can Casades des de 1988 s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca.

Façana de Can Casades

Les Sequoies de Can Casades

Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Per aquestes dates se suposa que les Sequoies ja estaven creixent però encara eren força petites i a les fotografies antigues no s’acaba de distingir bé.

Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits, perquè la seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu.

Les sequoies americanes són autòctones del sud del parc de Yosemite i de Sequoia National Park. Als EEUU trobem el General Sherman, l’ésser viu més gros del món, més que qualsevol altre arbre o que qualsevol altre animal –incloent-hi pops i balenes.

Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis.

Les tres sequoies de Can Casades


by Deixa un comentari

Premi a la protecció de l’hàbitat del tritó al Parc Natural del Montseny

Tritó del Montseny o Calotriton arnoldies, descobert l'any 2005.

Tritó del Montseny o Calotriton arnoldi, descobert l’any 2005.

Les Diputacions de Girona i Barcelona, com a administracions gestores del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera del Montseny,  van ser distingides amb un dels Premis de l’Aigua 2014.

El premi, que lliura cada any l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua,  ha estat concedit per la protecció de l’hàbitat del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera del Montseny. Per tal de minimitzar l’amenaça principal que pateix el tritó del Montseny, l’amfibi amb més risc de l’Europa occidental, la primavera del 2013 es va planificar i executar una actuació per garantir  l’augment dels cabals dels dos torrents on  habita  aquest amfibi.

El guardó pretén estimular totes les iniciatives, les actuacions i les trajectòries que tinguin alguna cosa a veure amb la voluntat de millorar la relació de la població catalana amb l’aigua i el seu entorn natural.

Més info: http://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/detall/-/journal_content/56_INSTANCE_xQ8K/75109/20734905


by 1 comentari

Què té el Montseny que el fa tan especial?

El massís del Montseny s’alça imponent, dominador, altiu i amb un perfil característic entre les planes del Vallès Oriental, Osona i La Selva. Qualsevol perspectiva és bona per admirar la seva bellesa.

Recordo quan el meu avi em portava a la ciutat de Barcelona, des d’on s’arriba a veure els cims afinats de la muntanya des d’indrets com els jardins del Teatre Grec, des de la Font del Gat de Montjuïc, des del Tibidabo o des d’alguns punts del port.

La zona que actualment ocupa el Parc Natural del Montseny, ha estat evocada tradicionalment per poetes, excursionistes i turistes, el que ha provocat la presència cada cop més majoritària de visitants de les zones més properes, densament poblades. Per aquesta raó, ha esdevingut una mena de “Parc de Barcelona”, com a conseqüència de la seva proximitat a la ciutat comtal o altres nuclis urbans (tant sols a 64 km) i de les bones comunicacions a través de carreteres o tren. Aquesta facilitat d’accés, entre d’altres característiques fa créixer any rere any el reclam de visitants d’arreu.

El Montseny des de Montjuïc

El Montseny des de Montjuïc

Important component de la nostra natura

El Montseny, que en els seus orígens llatins era anomenada muntanya del senyal o muntanya d’ametistes, actua com a mur protector entre les províncies de Girona i Barcelona (vessant nord i vessant sud, respectivament).

Per entendre la composició del massís, seguirem el recorregut natural de les seves aigües en la seva recerca del mar. Una part d’elles flueixen cap al Congost (conca del  Besós); altres, cap a la Tordera, mentre que les de la tercera vessant van a buscar la Riera Major- Riu Gurri (conca del Ter).  Aquesta triple xarxa hidrogràfica explica la divisió de la muntanya en tres massissos ben diferenciats per les seves conques, amb els seus cims anomenats:

Turó de l’Home i Les Agudes, amb 1.706 metres, ambdós a l’Est.

Tagamanent, amb 1.055 metres d’alçada, a l’Oest.

Matagalls, amb 1.697 metres, al Nord.

Aquests cims són els més alts de la serralada Prelitoral Catalana, de manera que es pot observar com el Montseny s’eleva bruscament amb un fort pendent, produint impressió a qualsevol que s’hi acosti.

El pendent original del massís fou aprofitat enginyosament per les feixes de conreu. Aquesta característica, malauradament, costa més de veure o ja no es veu, a causa de l’abandonament de masos, edificis o construccions complementàries com ara corrals, barraques (de pastor o de carboner),… Aquests canvis d’ús han estat notoris en el canvi de fesomia del Parc Natural del Montseny, ja que s’ha observat de mica en mica l’avançada de matollars i de bosc que afecten a la pèrdua progressiva de camins de desembosc, de creu o de ramaders i guanyen superfície a tots aquests edificis o masos abandonats, perdent el mosaic paisatgístic i patrimonial de la zona (Boada, 2002).

Tot i així, el Massís del Montseny és ben conegut que ofereix una gran riquesa paisatgística representant, en diferents escales, tres de les regions biogeogràfiques europees (Boada, 1990):

Aproximació de les tres regions biogeogràfiques del Montseny

Aproximació de les tres regions biogeogràfiques del Montseny

 1-  La mediterrània (fins a la cota 900 aproximadament)

2-  La centre-europea o eurosiberiana (de la cota 900 fins aproximadament  la  1.600)

3-  La boreo-alpina (de la cota 1.600 fins als cims culminants)

Per aquestes raons i per moltes més que anirem mostrant a Món Montseny, són molts els que se senten atrets per la percepció de les belleses que ens ofereix el Parc Natural del Montseny.

Tots els que contemplin i entenguin el massís com un referent de la nostra natura, que hagin tingut l’oportunitat d’endinsar-se en els seus densos boscos i hagin observat els paisatges magnífics i pintorescs, sentint la fragància de l’aire pur del lloc, cauran en l’encanteri i no es desfaran de l’efecte topofília que produeix el Montseny. En una paraula, la seducció del Montseny, des de la que escric en aquest bloc.