Món Montseny

Des del Montseny al món


4 comentaris

Què podem visitar al Coll de Sant Marçal del Montseny?

El Monasteri de Sant Marçal, la Font Bona i la Taula dels Tres Bisbes

El Coll de Sant Marçal del Montseny es troba a 1.145 metres d’altitud, enmig del Matagalls i Les Agudes, entre els municipis de Montseny i Arbúcies. Molts de nosaltres ja coneixem aquest indret o n’hem sentit a parlar però des de Món Montseny volem indagar en la història i fer-vos-la arribar perquè gaudiu de Sant Marçal en la seva plenitud.

Només arribar a Sant Marçal, ens trobem al punt de partida de la ruta més clàssica de pujada al Matagalls a través del GR-5.2. En aquest mateix lloc, a l’altra banda de la carretera hi ha la Taula dels Tres Bisbes, el punt fronterer entre els tres bisbats (Barcelona, Vic i Girona) i els tres municipis (Viladrau, Arbúcies i Montseny). Es troba ubicada aquí perquè antigament, segons la tradició, era el lloc on els tres bisbes podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diocesis.

La Taula dels Tres Bisbes

Si us apropeu a la Taula dels Tres Bisbes, podreu contemplar una fantàstica vista i una mica més amunt, arribant fins la creu de fusta, una panoràmica de Les Agudes.

Panoràmica

Tornant al punt de partida, baixarem un camí fins el Monasteri de Sant Marçal, un edific romànic documentat l’any 1053 fundat pels senyors de Les Agudes (la familia Umbert). Després d’anys de decadència, hi deixen de viure els monjos a partir del 1624.

L’ermita de Sant Marçal està vinculada amb  Santa Magdalena de Mosqueroles, també anomenada Sant Marçal de Baix, donat que els monjos van traslladar-se un temps a baix de la muntanya.

Arquitectònicament, l’ermita té un absis circular, una volta de mig punt i un campanar ample d’espadanya. Al costat nord de l’edifici, hi trobem un cementiri i al costat sud la casa de l’antic priorat, que ha passat de ser un refugi d’excursionistes a hotel de luxe a l’abandonament actual.

Aprofitem l’ocasió per compartir amb vosaltres aquest vídeo de Youtube d’un viatger que mostra l’interior de l’Hotel en funcionament durant molts anys que, de moment, no sembla que poguem tornar a veure.

A 300 metres del monestir, baixant el camí que segueix, arribarem fins la Font Bona, el naixement de la Tordera en un racó tranquil i serè entre faigs on podreu saborejar també l’aigua fresca.

Com arribar-hi?

Pujant des de Sant Celoni, direcció Santa Fe del Montseny seguim la carretera BV-5114, uns 7,5 km més.

També s’hi pot arribar des de l’Eix Transversal, sortida Viladrau i continuar per la carretera GIV-5201 – km 6,5.


2 comentaris

Per què Montseny?

Els que som del Montseny sabem que és un lloc especial  i la veritat és que els romans ja la consideraven una muntanya peculiar per anomenar-la tan descriptivament.

L’origen prové del llatí Mons Signi – muntanya del senyal – i ja es troba anomenada en un diploma de l’any 878.

A 1.706 metres d’alçada, el Montseny servia de guia als navegants romans per determinar la posició exacte en la que es trobaven, ja que gràcies a la seva majestuositat es divisa des de gran part de la geografia catalana.

Mons Signi també fa referència a un bloc muntanyós visible des de molts punts, amb un perfil marcat i característic enlairat a la Serralada Prelitoral Catalana entre les comarques de La Selva, Osona i Vallès Oriental.

El Montseny, la muntanya del senyal

El Montseny, la muntanya del senyal


1 comentari

Els Castells de la Tordera: el Castell de Montclús, de poblat ibèric a castell medieval

En els propers articles a Món Montseny indagarem en la història dels tres castells ubicats a la vessant dreta i esquerra de la Tordera i dins del Parc Natural del Montseny: el Castell de Montclús, el Castell de Fluvià i el Castell de Palau.

Començant pel Castell de Montclús o dels Moros està construït damunt d’un altíssim barranc obert per les aigües torrencials sota el poble de Mosqueroles i de Santa Magdalena a la vessant esquerra de la Tordera dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.  El nom del castell prové etimològicament de Mont Clausus, que significa mont clos o tancat.

Des del punt de vista arqueològic, és un dels castells més interessants per visitar ja que hi trobem restes de dues èpoques diferents, quan va ser un poblat ibèric fins que passà a ser castell medieval. Estem davant d’un dels jaciments més extensos en restes arqueològiques del Montseny on abunda la ceràmica ibèrica (de pasta vermellosa de grossor mitjana) i vernís negre amb grafit ibèric.

Històricament, el poblat de Montclús es troba mencionat a partir del segle IV a. C. i posteriorment abandonat cap al segle I a. C. Fou un lloc de refugi per molts cristians durant la reconquesta ja que en les ruïnes s’hi han trobat restes de tombes visigòtiques.

Fent referència a l’estructura del castell, construït als segles XI-XII, constava de dos recintes (exterior i interior) i molt primitivament hi havia dues plantes separades per un sostre de bigues.

En el recinte exterior, el més espaiós, s’hi poden veure trams dels fonaments dels murs de protecció. Hi queda la planta de la capella, petita, que tenia una nau amb absis semicircular i sobri caràcter romànic. Just al costat, s’hi va arribar a explorar una mina que queda interrompuda pel tall del barranc. Es diu que podria arribar a ser un túnel que connectava amb el Castell de Fluvià, ubicat a la vessant dreta de la Tordera.

En el recinte interior, situat a l’extrem més alt, hi havia una residència senyorial de forma quadrada, típica d’aquella època. Actualment, queden tres costats de mur (un d’ells incomplet) i el quart desaparegut (molt probablement ha caigut pel barranc). En aquest mateix costat, ja inexistent, hi devia haver la porta d’entrada principal al castell que venia de la capella del recinte exterior.

En quant a les torres d’homenatge, només en queda una de forma cilíndrica i de gran alçària a la cantonada nord del castell.

A tall d’anècdota, el sistema de recollida d’aigua de pluja del castell consistia en uns canals a mitja alçada dels murs que conduïen l’aigua fins la cisterna, que recollia totes les gotes que relliscaven per les pedres.

A uns 100 metres del castell de Montclús, a l’altra banda del barranc, també s’hi va descobrir un forn de ceràmica o forn ibèric, de doble cambra: de combustió i de cocció.

El Castell de Montclús, a vegades oblidat per molts de nosaltres, és una atracció cultural extraordinària del Parc Natural del Montseny  que s’ha de revaloritzar i mantenir en bon estat de conservació ja que contribueix fortament en la història de la nostra terra i és una característica única de la que disposem dins de l’àrea del Montseny.

Com arribar-hi?

L’accés és a peu, uns tres quilòmetres aproximadament des de Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

Venint en cotxe des de Santa Maria de Palautordera, us recomanem aparcar el cotxe a Santa Margarida (Carretera de Montseny – BV-5301) i caminar en direcció a l’Hípica de Can Marc. Des d’allà s’ha de baixar al riu Tordera i pujar pel camí que segueix, travessant un magnífic bosc d’eucaliptus.


2 comentaris

Esglésies del Montseny: Sant Esteve de la Costa del Montseny

El poble de La Costa del Montseny, on s’hi pot arribar des de la carretera BV-5119 que puja des de Mosqueroles, forma part del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i disposa d’unes magnífiques vistes a la vall del Montseny.

Dins del mateix poble, hi trobem Sant Esteve de la Costa, una església petita del segle XII i d’origen romànic, tot i que ja es troba citada en diplomes reials de l’any 862.

La característica principal i més important del temple és el comunidor, datat del 1680 i cobert de quatre pendents. És dels pocs que encara queden a Catalunya en tan bon estat de conservació, i és comú trobar-lo com edifici adjacent a esglésies, ermites o capelles per comunir les calamitats com ara tempestes, aiguats o plagues.

Comunidor de l'any 1680

Comunidor de l’any 1680

D’altra banda, també és curiós observar el seu campanar i piràmide quadrangular, construït també l’any 1680, amb una escala externa en forma d’arc per accedir a la part superior. Aquesta construcció ens fa pensar que inicialment tenia funcions com a punt de guàrdia.

La nau de l’església consta d’un absis romànic del segle XII amb una finestra d’espitllera i dues capelles a cada banda afegides en una ampliació posterior.

A l’interior de l’església, es conserva una copia de la imatge de la Mare de Déu dels Ángels del segle XIV, una peça valuosa del gòtic. També s’hi pot veure una pila baptismal del segle XVI.

Des de Món Montseny, volem seguir recalcant la importància del patrimoni del que disposem al Parc Natural del Montseny, i us animem a visitar i contemplar aquests temples plens d’història.

Si voleu aprofitar la visita per quedar-vos a dinar us recomanem el Restaurant de La Costa del Montseny, ubicat al mateix poble, on podreu gaudir d’un bon dinar amb unes vistes espectaculars a la vall.